Geolodia 2011

Finalment el temps ens va permetre celebrar el Geolodia 2011 a Manresa, organitzat per l’EPSEM (Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa) en col·laboració amb el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. Un Geolodia és una iniciativa que pretén donar a conèixer la Geologia i la professió del geòleg a la societat. Es realitza a gran quantitat de localitats arreu, a través de sortides de camp que busquen un contacte directe amb les roques, el paisatge i la naturalesa, fins i tot en entorns urbans.

En aquest cas doncs, es va fer un recorregut per la nostra ciutat per observar des dels materials utilitzats en la construcció de diversos edificis, fins a la geologia del subsòl manresà i la seva evolució des de mitjan període Terciari, fa uns 40 milions d’anys.

Així es van poder observar els gresos, coneguts també com pedres sorrenques, de l’edifici modernista de l’escorxador, i utilitzats també en d’altres edificis modernistes com la Torre Lluvià o el Casino. Aquestes roques que es trobaven a prop de la ciutat i en varis municipis de la comarca (Talamanca, St. Vicenç de Castellet, El Pont de Vilomara i Rocafort... ) permetien un fàcil treball a l’hora de modelar-ne l’ornamentació, com es pot veure en aquesta imatge corresponent a la Torre Lluvià, o en l’ornamentació del Casino de Manresa.

En contraposició, just al davant del Casino, a l’edifici Casanovas, es va observar la construcció de la façana a partir de roques metamòrfiques (gneis), i també el material utilitzat en l’edifici de Can Jorba, en aquest cas calcàries procedents de Bilbao en les que es poden observar fòssils de diferents tipus de mol·luscs que vivien en ambients

marins durant el Cretaci, fa més de 65 milions d’anys.

El recorregut va seguir cap a la Santa Cova, però abans es va poder observar el paviment del carrer Vallfonollosa, just da

vant de la Baixada de la Seu, on es pot veure la composició de roques extretes de terrenys que milions d’anys abans havien estat coberts pel mar, amb gran abundància de “closques” i pues d’eriçons de mar.

Finalment, en l’últim tram del recorregut pel Parc de la Seu i el Pont Vell, es va explicar el paisatge geològic de Manresa així com una breu explicació de la geografia que hi havia al territori durant l’Eocè Mitjà, fa uns 40 milions d’anys. Es van distingir en el paisatge els cicles característics de la zona de Manresa, caracteritzats per la repetició de diferents alternances de capes de roques dures (gresos) i altres de toves (bàsicament argiles i margues) just a sobre del camí que dóna accés al barri de Sant Pau. Posteriorment es van mirar en detall les característiques d’algunes d’aquestes roques així com el diaclasat tan típic i que es pot observar de forma molt visual en les línies de vegetació en mig de les roques que aguanten els pilars del Pont Vell.

Les exposicions van anar a càrrec dels professors de la UPC Josep Biosca, David Parcerisa i Joaquim Sanz, membre del Patronat del Parc Geològic i Miner. El recorregut va ser seguit per Joan Vinyes, Conseller de Turisme del Consell Comarcal (impulsor del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), i Ferran Climent, director científic del Parc.