La mineria mil•lenària de la Catalunya Central

El nom de Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central no és casual. Malgrat que a primer cop d’ull el que ens crida l’atenció de la mineria són les grans infraestructures modernes creades per l’extracció de la potassa i l’halita als nuclis de Súria, Balsareny, Sallent, i també Cardona, els inicis de la mineria es remunten varis mil·lennis enrere.

Part de la investigació desenvolupada per l’Institut de recerques envers la Cultura (IREC) a la Vall Salina de Cardona, ha permès recuperar un important número d’eines de pedra polida destinades a l’extracció de la sal gemma (halita) que en aquest indret, aprofitant una important estructura tectònica, aflorava en superfície. Aquests eines daten aquesta activitat minera del Neolític mitjà (4.500 – 3.500 BC) i les marques d’ús estudiades n’han permès conèixer el mètode d’explotació. A més, les evidències arqueològiques semblen confirmar que el mètode de producció minera en terrasses es va mantenir sense moltes modificacions fins la construcció de la Mina del Duc a principis del s. XX. Aquesta activitat podria ser la primera explotació minera de sal gemma d’Europa.

A continuació, per ampliar aquesta informació, recomanem la lectura d’un parell d’articles en relació als mètodes i eines d’extracció de la sal gemma a la Vall Salina de Cardona, així com l’ús de la sal com a element d’intercanvi amb altres comunitats de Catalunya durant el Neolític mitjà (Autors: Fíguls, A. i Weller, O.).

Més recentment, ara fa tot just 100 anys es va descobrir a Súria el jaciment de potassa. Aquesta efemèride que es celebra durant tot aquest any 2012 tindrà un dels moments àlgids durant la celebració del “XIII Congreso Internacional sobre PatrimonioGeológico y Minero”, al setembre, on el Parc Geològic i Miner de la Catalunya participa en l’organització juntament amb la SEDPGYM, Iberpotash i la UPC.

El Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central incorpora Sallent en un altre pas endavant per reforçar el projecte

El Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central fa un nou pas endavant amb l’adhesió de Sallent al projecte a través d’un conveni que es presenta aquest migdia. La importància geològica i minera del municipi, que compta amb sis dels punts d’interès definits pel Pla Director de la UPC, permet al projecte agafar més embranzida. El Parc suma una nova adhesió després d’incorporar Cardona el mes de maig i es consolida plenament al territori com una oferta de geoturisme única a Catalunya. El conseller de Turisme del Consell Comarcal, Joan Vinyes, i l’alcalde de Sallent, David Saldoni, han presentat l’acord en roda de premsa. En l’actualitat, des del Consell Comarcal es treballa per aconseguir que el Parc formi part de la Xarxa de Geoparcs Europea avalada per la UNESCO. L’avaluació tindrà lloc la setmana vinent amb la visita de dos membres d’aquesta xarxa que visitaran els principals punts d’interès de la comarca.

Municipi estratègic

Sallent és l’altre municipi del Bages, juntament amb Súria, que compta amb una part de les infraestructures d’Iberpotash que també es vinculen al projecte. Amb la incorporació de Sallent al Parc es promocionarà l’oferta geològica i minera al Central CAT (el punt d’atenció turística de Sallent) amb un espai propi. Aquesta nova finestra permetrà a les persones que s’aturin al Central CAT conèixer el Parc i vincular els recursos geològics i miners de Sallent a les rutes que incorporin els sectors de Balsareny, Navàs, Súria, Cardona, etc.

Oferta complementària

L’adhesió de Sallent al Parc obrirà la porta a donar a conèixer altres atractius turístics del municipi complementaris al geoturisme com és el cas del poblat ibèric del Cogulló (declarat Bé Cultural d’Interès Nacional) i la Casa Torres Amat, vinculada també al patrimoni geològic de la comarca. La intenció del Consell Comarcal i els municipis que formen part del Parc és sumar esforços i patrimoni per ajudar a configurar una oferta turística potent al Bages.

El Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central, exemple de desenvolupament socioeconòmic sostenible

El Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central és considerat un bon exemple de desenvolupament socioeconòmic sostenible en l’àmbit dels territoris rurals. Així ho indica el grup GK4D (Group Konowledge for Development), nascut a la Universitat Autònoma de Barcelona, que prepara una visita el proper 22 de juny al Parc per conèixer millor el projecte que lidera el Consell Comarcal del Bages. Aquesta activitat s’emmarca en els actes que ha preparat aquest col·lectiu, a través de l’entitat de Mitjans de Comunicació Mediterranis per al Desenvolupament Sostenible, en relació a la cimera Río+20 que tindrà lloc a aquesta ciutat brasilera del 20 al 22 de juny.

Economia verda

El grup podrà comprovar sobre el terreny un exemple d’economia verda real i a la vegada conèixer els detalls d’un model de turisme sociocultural únic a Catalunya que treballa per formar part de la xarxa de geoparcs avalada per la UNESCO. El grup GKD4 ofereix una sèrie d’activitats de comunicació i formació per al desenvolupament sostenible amb l’objectiu de formar una major consciència al voltant dels temes que es tractaran a les conferències Stockholm+40 i Río+20.

La visita

La visita estarà guiada pel professor del departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Comitè de Coordinació de la Xarxa de Geoparcs Europeus reconeguts per la UNESCO, Joan Poch, que comptarà amb el suport del Director Científic del Parc, Ferran Climent. S’espera la participació d’una trentena de professionals vinculats a l’estudi dels mitjans de comunicació i estudiosos llicenciats en Ciències Ambientals.

Els alumnes guanyadors de les Olimpíades de Geologia visiten el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central

El Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central ha rebut aquest diumenge la visita d’un grup alumnes catalans guanyadors de les terceres Olimpíades de Geologia. Conèixer el Parc ha estat el premi per haver-se classificat per a la fase estatal en una iniciativa que coordina l’Associació Espanyola per a l’Ensenyament de les Ciències de la Terra (AEPECT). La visita és fruit de l’acord que el Parc va signar mesos enrere amb aquesta entitat per ajudar a divulgar el projecte.

La visita

La ruta, guiada pel director científic del Parc Ferran Climent, va començar a Collbató on es va fer una breu presentació i introducció geològica al territori i tot seguit es van visitar les Coves del Salnitre. Després la ruta va portar als premiats al sector de Súria on es va poder fer una visita al rellevant patrimoni geològic i miner del municipi. Després de dinar al Poble Vell de Súria el grup es va desplaçar fins al Parc prehistòric de les Coves del Toll on va finalitzar la jornada amb una interessant visita a les Coves i al seu entorn.

Un parc obert

El Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central pretén donar suport al coneixement i divulgació de la geologia, la mineria, el territori i el projecte del parc a joves estudiants i professors de Batxillerat i ESO. Aquesta línia de treball compta amb la implicació dels centres de visitants del Parc i dels empresaris del territori que formen part de la xarxa de col·laboradors del projecte. L’èxit de la jornada i la bona col·laboració possibilita la participació en diferents projectes de cara a futures edicions de les Olimpíades així com activitats conjuntament amb l’AEPECT.

Cardona s’implica en el projecte del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central

Després de la renúncia de l’anterior equip de govern de Cardona a formar part de la candidatura del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central a l’European Geoparks Network (la xarxa europea de geoparcs avalada per la UNESCO), el nou govern municipal ha decidit integrar-se al projecte i, encara que de moment no pugui entrar oficialment al Patronat, comprometre’s a promoure totes les activitats lligades a la geologia i al Parc.

El primer projecte i el pla director que va elaborar la UPC per a la creació del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central ja comptava amb el municipi de Cardona i la seva Muntanya de Sal com un dels elements clau dins l’oferta del Parc.

Actualment, el nou consistori ha decidit vincular-se al projecte, signant un conveni de col·laboració amb el Parc Geològic per promoure conjuntament totes les activitats lligades a la geologia i al Parc. En concret, segons el conveni, Cardona designarà un representant que assistirà a les comissions tècniques del pla de treball del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central; col·laborarà en les accions promocionals i de difusió del Parc; fomentarà la implicació de les empreses i recursos turístics de Cardona en accions de formació, promoció i creació de producte; participarà en les actuacions que es realitzin amb l’objectiu de consolidar i promocionar el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central; i treballarà per impulsar la inclusió de Cardona en el Patronat del Parc.

A més, ja s’està començant a treballar en el disseny d’una ruta turística que lligui Súria, Cardona, Balsareny, Avinyó i Santa Maria d’Oló que, a més del seu vessant turístic, permetrà explorar l’àmbit geològic a través de les roques evaporítiques. Tot aquest territori té afloraments importants d’evaporites de tot tipus i s’hi poden veure les estructures tectòniques que les han atansat a la superfície, així com torrents salats, etc.

El conseller comarcal de Turisme, Joan Vinyes, valora molt positivament “la voluntat del territori de sumar”. En relació a la candidatura europea, ha confirmat que l’avaluació al Bages serà els dies 18 i 19 de juny i que el resultat se sabrà entre el 20 i el 22 de setembre. Vinyes ha explicat que, entrar a la xarxa “ens posaria en el mapa internacional d’un model de turisme de qualitat i sostenible. A més, ser l’únic geoparc de Catalunya ens donaria una posició preferent per a l’impuls del turisme”.

D’altra banda, Ferran Estruch, alcalde de Cardona, considera que “és de sentit comú que Cardona sigui al Parc, per la seva importància geològica i també minera” i ha afegit que “per això agafem el compromís de treballar conjuntament, amb la intenció de treballar per a la inclusió oficial a curt termini”.

El Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central es presenta en societat

El Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central ha fet un pas més i s’ha presentat en societat en una sessió que ha tingut lloc al Consell Comarcal del Bages. El projecte ja és una realitat i en l’actualitat cerca sinergies per fer possible que el parc esdevingui un actiu en el desenvolupament turístic sostenible del territori. La presentació ha anat a càrrec del conseller de Turisme del Consell Comarcal del Bages, Joan Vinyes, i del director científic del parc, Ferran Climent.

Agents implicats

El Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central és una iniciativa liderada pel Consell Comarcal del Bages, juntament amb els municipis de Collbató, Súria, Moià, el Patronat de la Muntanya de Montserrat i la Universitat Politècnica de Catalunya, implica el sector privat de la comarca. El territori té identificats 46 punts d’interès ecològic i miner catalogats i classificats. A més, compta amb les Coves del Toll de Moià, les Coves del Salnitre de Collbató i el Museu de Geologia Valentí Masachs que ja funcionen com a centres d’acollida de visitants. Iberpotash, entre d’altres, també s’implica amb el projecte de geoparc amb el desenvolupament d’un projecte singular i innovador per fer realitat la creació d’un centre d’interpretació de la mineria de la potassa.

El Consell Comarcal, a més, lidera les accions que s’estan duent a terme per promocionar aquest projecte i gestiona el procés d’avaluació que porten a terme els membres de la Xarxa europea de Geoparcs amb l’objectiu que el Parc formi part de d’aquesta xarxa avalada per la UNESCO. En cas de confirmar-se, la Catalunya Central tindria el primer geoparc de Catalunya.

Jornada per presentar el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central a la societat

El Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central es presentarà a la societat en una jornada que tindrà lloc el proper dimarts, 15 de maig, a la seu del Consell Comarcal del Bages. La jornada, que es farà a 2/4 de 5 de la tarda i és oberta a tothom, servirà per explicar el projecte i per crear sinergies de col·laboració per estructurar una oferta de serveis que ajudin a consolidar el projecte com a una eina de desenvolupament turístic sostenible.

El projecte de creació del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central, liderat pel Consell Comarcal del Bages, juntament amb els municipis de Collbató, Súria, Moià, el Patronat de la Muntanya de Montserrat i la Universitat Politècnica de Catalunya, compta també, cada vegada més, amb la implicació del sector privat de la comarca. El territori té identificats 46 punts d’interès ecològic i miner catalogats i classificats. A més, compta amb les Coves del Toll de Moià, les Coves del Salnitre de Collbató i el Museu de Geologia Valentí Masachs que ja funcionen com a centres d’acollida de visitants. Iberpotash, entre d’altres, també s’implica amb el geoparc amb el desenvolupament d’un projecte singular i innovador per fer realitat la creació d’un centre d’interpretació de la mineria de la potassa.

El Consell Comarcal, a més, lidera les accions que s’estan duent a terme per promocionar aquest projecte i gestiona el procés d’avaluació que esta portant a terme per part d’una delegació de la UNESCO amb l’objectiu que el Parc formi part de la Xarxa de Geoparcs Europea. En cas de confirmar-se, la Catalunya Central tindria el primer geoparc de Catalunya.

Tothom qui estigui interessat a assistir-hi, ha de confirmar la seva assistència a través del correu electrònic turisme@ccbages.cat

El Museu Valentí Masach cedeix minerals a l'espai temàtic dels orgueners de Collbató

Amb motiu de la inauguració d’un espai temàtic sobre els orgueners a Collbató, s’ha consolidat la col·laboració entre aquest espai i el museu de geologia Valentí Masach, ambdós integrants del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. En aquest sentit, el museu ha fet donació de dues mostres minerals: cassiterita (òxid d’estany) i  galena (sulfur de plom),  dos minerals que s’utilitzen en la construcció dels tubs d’orgues i que formaran part de la col·lecció de peces que es mostraran al visitant en aquest espai que s’inaugurarà oficialment el cap de setmana del 18 al 20 de maig. D’aquesta manera, els visitants de l'espai temàtic dels orgueners podran veure “in situ” una de les utilitats d’aquests materials geològics.

El projecte del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central es presenta formalment amb el suport del territori

El Mas de Sant Iscle ha estat l’escenari aquest migdia de la presentació formal del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central al territori. El projecte compta amb el suport dels diferents agents de la comarca i planteja aprofitar els recursos que ofereix el Bages per esdevenir un referent en el camp del geoturisme. El territori té identificats 46 punts d’interès ecològic i miner catalogats i classificats. A més, compta amb les Coves del Toll de Moià, les Coves del Salnitre de Collbató i el Museu de Geologia Valentí Masachs que ja funcionen com a centres d’acollida de visitants. En l’actualitat, el parc aspira a integrar-se a la xarxa europea de Geoparcs que avalua la UNESCO aquest proper mes de juny. Es tracta del primer i únic geoparc de Catalunya.

Edició de fullets informatius

Les dues rutes del Parc Geològic i Miner que s’han concretat fins al moment ja disposen dels primers materials informatius per facilitar-ne la seva divulgació. En aquest sentit, s’han editat fullets informatius de la ruta Les coves del parc i de l’itinerari El mar de la Catalunya Central. El primer recorregut s’inicia a Collbató (coves del Salnitre), continua a Manresa (museu de geologia i la Cova), s’atura a Calders (forn de calç) i acaba a Moià (coves del Toll). La segona ruta comença a Súria (Falla del Mig-Món i forn de guix), ressegueix els Aiguamolls de la Bòbila de Santpedor, fa parada a Artés, Calders (meandre) i també finalitza a Moià (coves del Toll).

Més material

En la presentació d’aquest migdia s’ha donat a conèixer la pàgina web del parc geològic que és activa i es pot consultar a l’adreça www.parcgeologic.cat, el logotip i la mascota. Tot plegat ajudarà a difondre el projecte. La presidenta del Consell Comarcal del Bages, Adriana Delgado, ha explicat que “és una aposta del territori que va més enllà de la comarca” i el conseller de l’àrea de Turisme, Joan Vinyes, ha comentat que “avui donem el tret de sortida al parc. La nostra és una aposta que vol sumar sinergies implicant el sector públic i el sector privat”. Vinyes ha afegit que “el parc ens permet donar una visió cohesionada del territori amb la voluntat d’aplicar un model de turisme sostenible donant valor als atractius que tenim”.

El Bages, comarca estratègica

El Bages presenta una geodiversitat important que ha fet que al llarg de la història els seus habitants hagin desenvolupat activitats relacionades amb els recursos naturals que han deixat un important patrimoni. La conca minera de Cardona-Súria constitueix un exemple excepcional de rellevància mundial de sedimentació de roques evaporítiques en un context tectònic dinàmic, així com una de les zones mineres de sals potàssiques més importants d’Europa. L’activitat minera ha deixat un nombre important de galeries, vies, casetes de miners i afloraments geològics de gran interès per al públic.

Més enllà de la minera, el territori compta amb singularitats excepcionals com les Coves del Toll i les Coves del Salnitre i els relleus actuals dels antics deltes de Montserrat i Sant Llorenç del Munt que conformen dos parcs naturals amb un paisatge molt particular.

Suport del territori

El projecte del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central compta amb el suport del teixit empresarial de la comarca dedicat al sector del turisme, format per més de 400 empreses i dels municipis que en formen part. Iberpotash també s’implica amb el geoparc amb el desenvolupament d’un projecte singular i innovador per fer realitat la creació d’un centre d’interpretació de la mineria de la potassa. El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, el Centre d’art i sostenibilitat El Forn de la Calç i el Centre d’Aprenentatge del Bages treballen en aquesta direcció.

Un sector preparat

El sector del turisme compta amb un ampli ventall de serveis i activitats gestionades pel teixit empresarial de la comarca. El Bages disposa de prop de 300 restaurants, 120 allotjaments (hotels, hostals, albergs i cases rurals), 36 empreses d’activitats de turisme actiu i cultural i una desena de museus i centres de visitants.

La porta del geoturisme

El geoturisme es perfila com una eina per al desenvolupament econòmic sostenible del territori esdevenint un reclam per atreure turistes. La indústria ha anat perdent pes al territori i el turisme obre la porta a nous creixements davant la conjuntura actual. Es poden crear noves oportunitats de negoci, dinamitzar les empreses turístiques del territori, crear nous llocs de treball i revaloritzar la identitat social i cultural de la comarca. El Bages té potencial per posicionar-se com a destinació turística amb una oferta diferenciada i de qualitat, tal i com avalen els procesoss d’auditoria i comprovació a què són sotmesos els geoparcs per part de la UNESCO. El geoparc permetria atraure visites d’investigadors i geòlegs, persones interessades en el geoturisme i un segment de turisme relacionat amb la formació (escoles i centres educatius d’arreu del món).

Contingut científic

El Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central té, en l’àmbit científic, unes línies d’actuació principals molt definides: fomentar la recerca, divulgar la geologia (ciència i territori) i l’art de la mineria, així com els seus beneficis i implicacions socials i mediambientals i la geoconservació del patrimoni geològic i miner. Per això compta amb un Consell Científic on hi són representades institucions rellevants en el camp de la recerca, divulgació i gestió de la geologia i la mineria Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que n’ostenta la presidència, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat de Barcelona (UB), Institut Geològic de Catalunya (IGC), Col·legi de Geòlegs de Catalunya, Comissió de Patrimoni de la Sociedad Geológica de España (SGE), Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico y Minero (SEDPGYM), Camp d’Aprenentatge del Bages, Museu de Moià, així com un representant de l’empresa Iberpotash. La col·laboració d’aquests membres és de gran importància per al parc que pretén crear un centre de recerca.

Geoconservació

El parc compta amb un inventari dels principals espais d’interès geològic i miner. Aquesta eina, vital per la gestió, permet conèixer l’estat en què es troben els espais i organitzar-ne la seva conservació. La geoconservació es duu a terme mitjançant actuacions directes sobre el territori i també a partir de diferents accions de sensibilització a tots els nivells. Les accions de divulgació a escoles, col·lectius naturalistes, habitants del territori, així com la incorporació d’avisos i recomanacions d’ús dels espais en el material promocional, informatiu i interpretatiu que es realitzi al parc són altres eines valuoses per a la geoconservació.

Suport institucional

Institucions que han manifestat el seu suport i compromís amb el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central:

ü  Generalitat de Catalunya. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa

ü  Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació Serveis Territorials a la Catalunya Central

ü  Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

ü  Generalitat de Catalunya. Direcció General de Recerca

ü  Diputació de Barcelona. Àrea d’Espais Naturals

ü  Institut Geològic de Catalunya

ü  Instituto Geológico y Minero de Espanya

ü  Col·legi Oficial de Geòlegs de Catalunya

ü  Sociedad Española de Defensa del Patrimonio Geológico y Minero

ü  Sociedad Geológica de Espanya (SGE)

ü  Delegació Unesco Catalunya

ü  Consorci de Turisme del Cardener

ü  Consorci de Turisme del Moianès

ü  Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet

ü  Ajuntament de Collbató

ü  Ajuntament de Súria

ü  Ajuntament de Moià

ü  Ajuntament de Castellet

ü  Ajuntament de Cardona

ü  Ajuntament de Manresa

ü  Patronat de la Muntanya de Montserrat

ü  Cambra de Comerç de Manresa

ü  Camp d’Aprenentatge del Bages

ü  Iberpotash S.A

ü  Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

ü  Universitat de Barcelona (UB)

ü  Universitat politècnica de Catalunya (UPC )

ü  Gremi d’Hostaleria del Bages

ü  Associació de productors i elaboradors agroalimentaris del Bages

ü  Denominació d’Origen Pla de Bages

ü  Fundació Alícia

ü  Associació de Cuineres del Bages

ü  Centre Excursionista de la Comarca del Bages

ü  Escola Hoteleria Joviat

ü  Museu de Moià

ü  Museu de Geologia Valentí Masachs

El cicle de conferències de l'AEPECT s'atura a Manresa el 30 de març per parlar de geologia de manera didàctica

L'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa serà l'escenari del cicle de conferències que organitza l'AEPECT (Asociación Española para la Enseñanza de las Ciencias de la Tierra) que tracten la geologia des d'un punt de vista didàctic. El cicle s'aturarà a Manresa el proper 30 de març amb una conferència a càrrec de la doctora Amelia Calonge, de la Universidad de Alcalá de Henares i presidenta de l'AEPECT. Els geoparcs. Una forma alternativa d'ensenyar geologia, aquest és el títol de la intervenció que protagonitzarà Calonge.

La conferència tindrà lloc a la sala d'actes de l'EPSEM a partir de dos quarts de 8 del vespre i compta amb el suport del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. El cicle de xerrades començarà a mitjan febrer a Barcelona i continuarà a Lleida, Girona i Tarragona, abans de posar el punt i final a la capital del Bages.

Us esperem a tots i a totes!

Taller pràctic d'anàlisi i interpretació del paisatge (Anoia - Bages)

El paisatge és, segons defineix l’Observatori delPaisatge de Catalunya, “l’Àrea, tal i com la percep la població, el caràcter de la qual és resultat de la interacció de factors naturals i /o humans”.

A grans trets es pot dir que la geologia és qui disposa el material en brut, a vegades de forma violenta, que després els processos geològics s’encarregaran d’esculpir. Clima, vegetació, etc. van donant les pinzellades que configuren en cada moment el paisatge característic d’un territori determinat. L’ésser humà, amb la seva activitat, va polint l’obra dinàmica de la superfície terrestre.

La influència humana no sempre és o ha sigut del tot encertada i a voltes ha representat un autèntic impacte irreversible. Per conèixer millor el paisatge i evitar o minimitzar els impactes de les activitats antròpiques es ve desenvolupant els últims anys una normativa que regula les principals activitats que poden intervenir en el paisatge a la vegada que es realitzen els catàlegs del paisatge, les cartes del paisatge, etc. del nostre país.

COLGEOCAT, amb la col·laboració del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central i la Universitat Politècnica de Catalunya (Manresa), planteja aquest segon taller amb l'objectiu d'introduir als participants a nivell pràctic en el plantejament d'una avaluació del paisatge i desenvolupar al camp l'anàlisi del mateix.

El taller s'estructura en tres etapes, per l’Anoia i el Bages (en gran part per dins el propi territori del Parc Geològic i Miner), al llarg del matí del dissabte 4 de febrer en horari de 9 a 14:30 h.

El preu de l'assistència és de 40 € pels col·legiats de COLGEOCAT i de 60 € pels no col·legiats.

Inscripcions: si esteu interessats en assistir només cal que ens feu arribar la butlleta d'inscripció que trobareu AQUÍ i el comprovant de pagament (nº compte Caixa Catalunya: 2013 0010 92 0202286125) al correu electrònic info@colgeocat.org o bé al fax 933 250 506.

Estades de recerca al Parc Geològic i Miner

El Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central té, en l’àmbit científic, unes línies d’actuació principals ben definides: a) Fomentar la recerca, b) Divulgar la Geologia (ciència i territori) i l’art de la Mineria així com els seus beneficis i implicacions socials i mediambientals, i c) la Geoconservació del Patrimoni Geològic i Miner.

En el camp de la recerca i fruit de les relacions que ja s’han establert amb altres Geoparcs acaba de finalitzar una estada de recerca de dues estudiants romaneses de la Universitatea Babeş-Bolyai de Cluj-Napoca (Romania). La recerca s’ha fet a través d’un conveni amb el Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturalsde l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (UPC), Universitat vinculada al Parc Geològic i Miner que va acceptar realitzar-ne la tutoria sota la supervisió dels Drs. David Parcerisa i Josep Maria Mata-Perelló.

La recerca s’ha centrat sobretot en geomorfologia i l’ús dels elements més destacats, que formen part del patrimoni, com a recursos turístics, aprofitant l’experiència prèvia en aquests camps de les dues estudiants. En aquest sentit des del Parc es va fer una tasca d’acompanyament sobre el territori perquè poguessin conèixer els principals valors i elements amb els que poder treballar.

Durant l’estada les dues estudiants han participat, entre altres, al congrés de la Sociedad Española para la Defensadel Patrimonio Geológico y Minero (SEDPGYM) celebrat al Geoparc de Sobrarbe on han presentat ponències relatives a la seva activitat investigadora en el marc de la divulgació del Patrimoni Geològic i Miner a Romania.

Congrés Internacional de Geoturisme “Geotourism in action”, al Geoparc d’Arouca (Arouca, Portugal). 9-13 de novembre 2011

El concepte geoturisme és relativament nou però és un fenomen que està emergint amb força els últims anys.

No hi ha una definició clara sobre què implica i fins on abasta el geoturisme. Per segons quins autors el geoturisme es circumscriu al turisme que visita atraccions i destins vinculats a la geologia. Per altres, cada vegada més nombrosos, geoturisme implica una accepció més general i que, si bé parteix d’un territori amb un patrimoni geològic (i miner) d’especial rellevància, té en compte el territori en tots els seus aspectes (patrimoni natural, paisatge, patrimoni cultural, tradicions, elements històrics, identitat, etc.) així com un projecte de gestió territorial, econòmica i social, sostenible i que procuri per la millora de la qualitat de vida dels habitants del territori.

És en aquest sentit més ampli que s’han posicionat els Geoparcs i que és el pal de paller de la filosofia que mou aquesta Xarxa europea i global. Representants del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central, com a territori aspirant a Geoparc i a partir de la seva aposta clara per la projecció dels productes locals i el territori en el seu conjunt, han assistit al congrés per donar a conèixer el projecte.

El Congrés Internacional Geotourism in action s’ha presentat sota el lema d’Excel•lència i Innovació i amb els objectius principals de “Conèixer, Entendre i Valorar”. Es va dur a terme en el context d’un Geoparc europeu que ha apostat fort per aquest tipus de turisme i per tant un espai ideal per debatre sobre aquest temes. Nogensmenys actualment hi ha un creixent interès en totes les parts interessades vinculades al turisme: dels visitants als tour operadors passant per entitats locals, regionals, nacionals i internacionals.

El congrés va comptar amb la presència de representants de diferents organismes com Centre pels Destins Sostenibles de National Geographic, la Xarxa de Geoparcs Europeus i la Universitat de l’Estat de Missouri (USA), valedors i estretament vinculats al Geoturisme, tot i que des de diferents punts de vista, que es van encarregar d’obrir el congrés amb les respectives conferències inaugurals. Entre els nombrosos assistents hi havia representants de Geoparcs i territoris de l’estat espanyol, Portugal i especialment Brasil, on s’hi estan desenvolupant gran nombre d’iniciatives.

Durant les jornades de conferències es van debatre aspectes cabdals sobre la visió dels diferents actors turístics involucrats respecte el geoturisme, les bones pràctiques i les experiències exitoses en geoturisme, treball en xarxa, etc. Fruit de les discussions en van sortir 6 punts claus resumits en la Declaració d’Arouca.

És interessant destacar com a partir del Congrés, el Sr. Jonathan Tourtellot, director del Centre pels Destins Sostenibles de National Geographic, va adaptar la seva definició de geoturisme, que abans excloïa la paraula geologia, i ara proposa d’incloure-la explícitament. L’entrada al seu bloc, a més, fa èmfasi en la seva descoberta amb la geologia i la nova implicació del concepte “geoturisme” visitant el Geoparc d’Arouca.

X CONFERÈNCIA DE GEOPARCS EUROPEUS

Durant els dies 16 a 20 de setembre de 2011 s’ha dut a terme al Geoparc de Gea Norvegica (Noruega) la X Conferència de Geoparcs Europeus. Aquesta conferència es celebra anualment, cada vegada en un Geoparc diferent de la Xarxa (European Geoparks Network, EGN), i serveix per posar en comú estratègies, projectes, activitats, etc. Aquestes oportunitats de treballar en xarxa constitueixen l’essència dels geoparcs i sovint s’estableixen col·laboracions de llarga durada que poden transformar-se en beneficis concrets per a cada territori.

Així com l’any passat el tema principal de la Conferència celebrada al Geoparc del Bosc Petrificat de Lesvos (Grècia) era “Aprenent del passat – Construint un futur sostenible”, enguany s’ha centrat en el tòpic “Sostenibilitat a través del coneixement. La comunicació als Geoparcs”. En les múltiples sessions es van poder escoltar conferències i presentacions sobre interpretació i comunicació en l’entorn dels Geoparcs, Geoturisme, educació i recerca, etc.

Aquesta conferència, oberta a tothom, va comptar amb la presència de multitud de territoris de tot el món que hi van assistir per presentar la seva candidatura, com ja havíem fet l’any anterior amb el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. Així doncs candidats del Brasil, Xina, Corea, Turquia, Islàndia i altres països d’Europa (Finlàndia, Itàlia, Holanda,...) van tenir l’oportunitat d’explicar els seus projectes i treballar amb els altres geoparcs per millorar-los de cara al pas final per esdevenir membre de ple dret de la Xarxa. Els quasi 250 participants fan constatar la bona salut dels geoparcs, que després de 10 anys d’existència es consoliden com una estratègia de desenvolupament local que dóna resultats contrastables, especialment en l’actual context de crisi.

Durant la reunió de Comitè la Xarxa Mundial de Geoparcs Nacionals, sota els auspicis de la UNESCO, es va aprovar la incorporació de nou nous territoris, pertanyents a 8 països, dos d’ells a Espanya. Aquesta Xarxa internacional compta actualment amb 87 geoparcs repartits en 27 països.

Una delegació del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central formada per Joan Vinyes, Conseller de Turisme del Consell Comarcal (impulsor del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), i Ferran Climent, director científic del Parc va assistir a la Conferència com a part del procés de candidatura cap a membre de la Xarxa Europea de Geoparcs.

OBJECTIU: SALVAR EL POTOSÍ

El passat més de juny va finalitzar a Bolívia una missió especial sol·licitada per la UNESCO a les famoses mines de Potosí (Bolívia), actualment Patrimoni Universal de la Humanitat, per avaluar l’estat de conservació i el risc geològic existent pels treballadors, el medi ambient i per la ciutat de Potosí, situada al peu de la muntanya. Al front del grup d’experts internacionals encarregats de realitzar aquest estudi hi ha el Dr. Josep Maria Mata-Perelló, catedràtic de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (UPC) i President del Consell Científic del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central.

El projecte que va constar de la visita i avaluació de l’estat del mític Cerro Rico de Potosí no va estar lliure de riscos pels integrants de l’expedició ja que al voltant d’aquest enorme jaciment de plata hi ha gran quantitat d’interessos contraposats que han comportat fortes tensions entre les parts implicades, fins i tot amb amenaces de boicot i segrest dels avaluadors de la UNESCO.

En aquest conflicte hi ha, per una banda les cooperatives de miners que treballen a les mines i que veien la missió de la UNESCO com un risc de cara a la conservació dels seus llocs de treball, així com una multinacional dels Estats Units amb interessos a la zona i que possiblement acabi sent nacionalitzada. En contraposició hi ha l’organització Centro Cívico defensora de la preservació del Cerro Rico.

Finalment, després de diverses reunions amb les parts, i a partir de les avaluacions realitzades es va aconseguir un principi d’acord que permetrà assentar les bases per les tasques que cal dur a terme per conèixer millor els riscos que afecten la muntanya, les mines i el medi ambient, aportar les solucions més indicades i assegurar d’aquesta manera una mineria sostenible que permeti la producció a la vegada que restaura les zones més danyades i conserva el Patrimoni centenari del Potosí.

Les mines del Potosí van començar a ser explotades intensament amb l’arribada dels conqueridors espanyols a mitjan segle XVI i han perdurat fins a l’actualitat. Si bé hi ha reserves encara per tres segles més al ritme d’explotació actual (500.000m³ de roca/any), l’extracció de forma desorganitzada ha creat zones amb grans esfondraments però també possibles riscos ambientals per causa de productes químics i basses de decantació resultat dels processos d’obtenció de la plata.

(Font de la informació: Dr. Mata-Perelló i Regió7)

Es concreten les dues primeres rutes turístiques per als futurs visitants

El Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central ha definit les dues primeres rutes turístiques per als futurs visitants. Es tracta d’un projecte que va agafant forma i que pretén redimensionar les potencialitats turístiques del territori aprofitant el seu patrimoni geològic. El patronat del parc s’ha reunit aquest matí al Museu de Geologia Valentí Masachs i ha presentat dos itineraris que esdevenen el primer reclam turístic del projecte del Geoparc.

Les rutes pretenen moure els futurs visitants per tota la comarca i aprofitar una part del flux de turistes que s’aturen a Montserrat per presentar-los una oferta atractiva que els permeti conèixer els espais d’interès geològic del territori. A través dels tríptics informatius que s’editaran i es podran consultar als Centres d’Acollida de Visitants s’explicarà què és el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central i s’orientarà el públic per fer les rutes en un o dos dies. Actualment ja es poden consultar un total de set plafons informatius en diferents espais inclosos a les rutes. Són panells pensats per als visitants que descriuen el projecte del geoparc amb els seus principals atractius, informacions d’interès i inclouen un mapa del territori.

De Montserrat a Moià
El primer recorregut proposa als visitants iniciar la visita a les Coves del Salnitre, aturar-se a les Muntanyes Russes de Sant Vicenç de Castellet i fer parada al Museu de Geologia Valentí Masachs. L’itinerari continuaria al Forn de Calç de Calders i acabaria al Parc de les Coves del Toll de Moià.

De Moià a Súria
Aprofitant la infraestructura existent la segona ruta començaria a les Coves del Toll, seguiria al Meandre de Calders i al Forn de la Calç. A Artés s’aturaria als Guixos i els altres punts d’interès serien els Aiguamolls de la Bòbila, de Santpedor, i a Súria inclouria la tectònica de Tordell i Mig-Món, les roques evaporítiques, el barri de Joncarets i el patrimoni miner del municipi.

ORIOL RIBA i ARDERIU

El passat dia 31 de maig de 2011 va morir el prestigiós geòleg Oriol Riba i Arderiu a l’edat de 87 anys. Llicenciat en Ciències Naturals i doctor en Geologia, fou investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques, becari a Wageningen (Holanda) i a Angers i Rennes (França) i catedràtic a la Universitat de Saragossa i a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, on fundà el Departament d’Estratigrafia i Geologia Històrica. Promotor de les especialitats de sedimentologia, geologia marina i geologia del petroli a la Universitat de Barcelona. Va fer recerca d’hidrocarburs al País Basc, a Navarra, a la Rioja i a la Catalunya Central; també a Guinea i al Sàhara i va investigar extensament en la conca terciària de l’Ebre i la serralada Ibèrica.

Va dirigir l’equip que va realitzar el Diccionari de Geologia, que representa un pas especialment rellevant per aquesta ciència a Catalunya, i fou coautor juntament amb Ferran Colombo, de "Barcelona: la ciutat Vella i el Poble Nou; assaig de geologia urbana". Era membre de l’Institut d’Estudis Catalans i del Consell de Protecció de la Natura de la zona volcànica d’Olot. També era membre fundador de l’Associació Internacional de Sedimentologia. Va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya l’any 1992.

Insistí en la importància de fer un esforç per transmetre i facilitar la comprensió de la geologia al públic en general i de la necessitat d’actuar amb interdisciplinarietat amb altres ciències properes a la geologia.

Va ser un dels grans pares de la Geologia del nostre país. Un mestre de mestres i també un gran lingüista de la geologia, educat pels grans escriptors Carles Riba i Clementina Arderiu.

Foto: En aquesta foto es pot veure el Dr. Riba (amb gorra) en un moment d'una sortida de camp (Foto: Xavier Cuello. Cedida per Nolasc Riba).

Geolodia 2011

Finalment el temps ens va permetre celebrar el Geolodia 2011 a Manresa, organitzat per l’EPSEM (Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa) en col·laboració amb el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. Un Geolodia és una iniciativa que pretén donar a conèixer la Geologia i la professió del geòleg a la societat. Es realitza a gran quantitat de localitats arreu, a través de sortides de camp que busquen un contacte directe amb les roques, el paisatge i la naturalesa, fins i tot en entorns urbans.

En aquest cas doncs, es va fer un recorregut per la nostra ciutat per observar des dels materials utilitzats en la construcció de diversos edificis, fins a la geologia del subsòl manresà i la seva evolució des de mitjan període Terciari, fa uns 40 milions d’anys.

Així es van poder observar els gresos, coneguts també com pedres sorrenques, de l’edifici modernista de l’escorxador, i utilitzats també en d’altres edificis modernistes com la Torre Lluvià o el Casino. Aquestes roques que es trobaven a prop de la ciutat i en varis municipis de la comarca (Talamanca, St. Vicenç de Castellet, El Pont de Vilomara i Rocafort... ) permetien un fàcil treball a l’hora de modelar-ne l’ornamentació, com es pot veure en aquesta imatge corresponent a la Torre Lluvià, o en l’ornamentació del Casino de Manresa.

En contraposició, just al davant del Casino, a l’edifici Casanovas, es va observar la construcció de la façana a partir de roques metamòrfiques (gneis), i també el material utilitzat en l’edifici de Can Jorba, en aquest cas calcàries procedents de Bilbao en les que es poden observar fòssils de diferents tipus de mol·luscs que vivien en ambients

marins durant el Cretaci, fa més de 65 milions d’anys.

El recorregut va seguir cap a la Santa Cova, però abans es va poder observar el paviment del carrer Vallfonollosa, just da

vant de la Baixada de la Seu, on es pot veure la composició de roques extretes de terrenys que milions d’anys abans havien estat coberts pel mar, amb gran abundància de “closques” i pues d’eriçons de mar.

Finalment, en l’últim tram del recorregut pel Parc de la Seu i el Pont Vell, es va explicar el paisatge geològic de Manresa així com una breu explicació de la geografia que hi havia al territori durant l’Eocè Mitjà, fa uns 40 milions d’anys. Es van distingir en el paisatge els cicles característics de la zona de Manresa, caracteritzats per la repetició de diferents alternances de capes de roques dures (gresos) i altres de toves (bàsicament argiles i margues) just a sobre del camí que dóna accés al barri de Sant Pau. Posteriorment es van mirar en detall les característiques d’algunes d’aquestes roques així com el diaclasat tan típic i que es pot observar de forma molt visual en les línies de vegetació en mig de les roques que aguanten els pilars del Pont Vell.

Les exposicions van anar a càrrec dels professors de la UPC Josep Biosca, David Parcerisa i Joaquim Sanz, membre del Patronat del Parc Geològic i Miner. El recorregut va ser seguit per Joan Vinyes, Conseller de Turisme del Consell Comarcal (impulsor del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), i Ferran Climent, director científic del Parc.