El passat més de juny va finalitzar a Bolívia una missió especial sol·licitada per la UNESCO a les famoses mines de Potosí (Bolívia), actualment Patrimoni Universal de la Humanitat, per avaluar l’estat de conservació i el risc geològic existent pels treballadors, el medi ambient i per la ciutat de Potosí, situada al peu de la muntanya. Al front del grup d’experts internacionals encarregats de realitzar aquest estudi hi ha el Dr. Josep Maria Mata-Perelló, catedràtic de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (UPC) i President del Consell Científic del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central.
El projecte que va constar de la visita i avaluació de l’estat del mític Cerro Rico de Potosí no va estar lliure de riscos pels integrants de l’expedició ja que al voltant d’aquest enorme jaciment de plata hi ha gran quantitat d’interessos contraposats que han comportat fortes tensions entre les parts implicades, fins i tot amb amenaces de boicot i segrest dels avaluadors de la UNESCO.
En aquest conflicte hi ha, per una banda les cooperatives de miners que treballen a les mines i que veien la missió de la UNESCO com un risc de cara a la conservació dels seus llocs de treball, així com una multinacional dels Estats Units amb interessos a la zona i que possiblement acabi sent nacionalitzada. En contraposició hi ha l’organització Centro Cívico defensora de la preservació del Cerro Rico.
Finalment, després de diverses reunions amb les parts, i a partir de les avaluacions realitzades es va aconseguir un principi d’acord que permetrà assentar les bases per les tasques que cal dur a terme per conèixer millor els riscos que afecten la muntanya, les mines i el medi ambient, aportar les solucions més indicades i assegurar d’aquesta manera una mineria sostenible que permeti la producció a la vegada que restaura les zones més danyades i conserva el Patrimoni centenari del Potosí.
Les mines del Potosí van començar a ser explotades intensament amb l’arribada dels conqueridors espanyols a mitjan segle XVI i han perdurat fins a l’actualitat. Si bé hi ha reserves encara per tres segles més al ritme d’explotació actual (500.000m3 de roca/any), l’extracció de forma desorganitzada ha creat zones amb grans esfondraments però també possibles riscos ambientals per causa de productes químics i basses de decantació resultat dels processos d’obtenció de la plata.
(Font de la informació: Dr. Mata-Perelló i Regió7)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada