ORIOL RIBA i ARDERIU

El passat dia 31 de maig de 2011 va morir el prestigiós geòleg Oriol Riba i Arderiu a l’edat de 87 anys. Llicenciat en Ciències Naturals i doctor en Geologia, fou investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques, becari a Wageningen (Holanda) i a Angers i Rennes (França) i catedràtic a la Universitat de Saragossa i a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, on fundà el Departament d’Estratigrafia i Geologia Històrica. Promotor de les especialitats de sedimentologia, geologia marina i geologia del petroli a la Universitat de Barcelona. Va fer recerca d’hidrocarburs al País Basc, a Navarra, a la Rioja i a la Catalunya Central; també a Guinea i al Sàhara i va investigar extensament en la conca terciària de l’Ebre i la serralada Ibèrica.

Va dirigir l’equip que va realitzar el Diccionari de Geologia, que representa un pas especialment rellevant per aquesta ciència a Catalunya, i fou coautor juntament amb Ferran Colombo, de "Barcelona: la ciutat Vella i el Poble Nou; assaig de geologia urbana". Era membre de l’Institut d’Estudis Catalans i del Consell de Protecció de la Natura de la zona volcànica d’Olot. També era membre fundador de l’Associació Internacional de Sedimentologia. Va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya l’any 1992.

Insistí en la importància de fer un esforç per transmetre i facilitar la comprensió de la geologia al públic en general i de la necessitat d’actuar amb interdisciplinarietat amb altres ciències properes a la geologia.

Va ser un dels grans pares de la Geologia del nostre país. Un mestre de mestres i també un gran lingüista de la geologia, educat pels grans escriptors Carles Riba i Clementina Arderiu.

Foto: En aquesta foto es pot veure el Dr. Riba (amb gorra) en un moment d'una sortida de camp (Foto: Xavier Cuello. Cedida per Nolasc Riba).

Geolodia 2011

Finalment el temps ens va permetre celebrar el Geolodia 2011 a Manresa, organitzat per l’EPSEM (Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa) en col·laboració amb el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. Un Geolodia és una iniciativa que pretén donar a conèixer la Geologia i la professió del geòleg a la societat. Es realitza a gran quantitat de localitats arreu, a través de sortides de camp que busquen un contacte directe amb les roques, el paisatge i la naturalesa, fins i tot en entorns urbans.

En aquest cas doncs, es va fer un recorregut per la nostra ciutat per observar des dels materials utilitzats en la construcció de diversos edificis, fins a la geologia del subsòl manresà i la seva evolució des de mitjan període Terciari, fa uns 40 milions d’anys.

Així es van poder observar els gresos, coneguts també com pedres sorrenques, de l’edifici modernista de l’escorxador, i utilitzats també en d’altres edificis modernistes com la Torre Lluvià o el Casino. Aquestes roques que es trobaven a prop de la ciutat i en varis municipis de la comarca (Talamanca, St. Vicenç de Castellet, El Pont de Vilomara i Rocafort... ) permetien un fàcil treball a l’hora de modelar-ne l’ornamentació, com es pot veure en aquesta imatge corresponent a la Torre Lluvià, o en l’ornamentació del Casino de Manresa.

En contraposició, just al davant del Casino, a l’edifici Casanovas, es va observar la construcció de la façana a partir de roques metamòrfiques (gneis), i també el material utilitzat en l’edifici de Can Jorba, en aquest cas calcàries procedents de Bilbao en les que es poden observar fòssils de diferents tipus de mol·luscs que vivien en ambients

marins durant el Cretaci, fa més de 65 milions d’anys.

El recorregut va seguir cap a la Santa Cova, però abans es va poder observar el paviment del carrer Vallfonollosa, just da

vant de la Baixada de la Seu, on es pot veure la composició de roques extretes de terrenys que milions d’anys abans havien estat coberts pel mar, amb gran abundància de “closques” i pues d’eriçons de mar.

Finalment, en l’últim tram del recorregut pel Parc de la Seu i el Pont Vell, es va explicar el paisatge geològic de Manresa així com una breu explicació de la geografia que hi havia al territori durant l’Eocè Mitjà, fa uns 40 milions d’anys. Es van distingir en el paisatge els cicles característics de la zona de Manresa, caracteritzats per la repetició de diferents alternances de capes de roques dures (gresos) i altres de toves (bàsicament argiles i margues) just a sobre del camí que dóna accés al barri de Sant Pau. Posteriorment es van mirar en detall les característiques d’algunes d’aquestes roques així com el diaclasat tan típic i que es pot observar de forma molt visual en les línies de vegetació en mig de les roques que aguanten els pilars del Pont Vell.

Les exposicions van anar a càrrec dels professors de la UPC Josep Biosca, David Parcerisa i Joaquim Sanz, membre del Patronat del Parc Geològic i Miner. El recorregut va ser seguit per Joan Vinyes, Conseller de Turisme del Consell Comarcal (impulsor del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), i Ferran Climent, director científic del Parc.

Minerals del futur

Vitrines del Museu que mostren els minerals del futur així com les característiques i principals usos de multitud de minerals i roques (Font: Museu de Geologia Valentí Masachs. UPC - EPSEM, Manresa.)

Des del passat mes de febrer al Museu de Geologia Valentí Masachs de Manresa s’hi poden veure per primera vegada a Catalunya, unes vitrines dedicades als minerals del futur. Aquest nou espai dins el museu permet veure minerals i aplicacions d'aquests materials geològics que cada vegada tenen i tindran més interès per la societat, així també com el seu reciclatge de cara a una explotació sostenible. Són minerals del grup de les Terres Rares, del Platí, del Liti, el Coltan, l'Indi, el Gal·li, el Germani, el Rubidi, el Cesi i el Grafè i les seves variades aplicacions.

A partir del 1993 el Museu va iniciar una línia de divulgació caracteritzada per mostrar la utilitat i usos de les roques i minerals, donant un pas més en la tasca de vincular la geologia, els recursos naturals i les seves aplicacions per produir objectes i materials d’us quotidià.

La inauguració d’un nou espai el 2007 on es provoca la reflexió sobre temes d’importància social com l’esgotament de la Terra, els pros i contres de la Radioactivitat, Minerals i Persones, completa aquesta oferta docent i divulgativa apta per a tot tipus de públic.

Iberpotash s’incorpora al Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central

Desenvolupar conjuntament accions de promoció del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central i col·laborar per aconseguir fer realitat el projecte de convertir el Pou IV de Súria en un centre d’interpretació de la mineria de potassa, per tal de crear noves oportunitats econòmiques i turístiques al territori. Aquests són els dos principals objectius que persegueix el conveni de col·laboració que avui han signat Consell Comarcal del Bages, Ajuntament de Súria i l’empresa Iberpotash, que s’incorpora al Parc Geològic arran de la participació de l’Ajuntament de Súria al Consell Rector del Patronat, organisme de gestionarà el Parc.

Arran del conveni signat avui, l’empresa Iberpotash es compromet a continuar treballant per valoritzar l’activitat minera i la riquesa geològica del Bages, a col·laborar en les accions promocionals i de difusió del Parc Geològic, a difondre’n les activitats, i a convidar Consell Comarcal i a l’Ajuntament de Súria a participar en les reunions del grup de treball per fer realitat el projecte del Pou IV de Súria: un centre d’interpretació de la mineria de la potassa que vol fer visitable, amb una proposa innovadora, el conjunt del Pou IV i convertir-lo en un producte de turisme cultural. D’aquesta manera, el projecte del Pou IV de Súria queda integrat dins el paquet d’accions i iniciatives del Parc Geològic.

El Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central, impulsat pel Consell Comarcal del Bages, vol posar en valor el ric patrimoni geològic de la comarca i cohesionar una oferta turística, cultural, didàctica i científica a l’entorn d’aquest patrimoni i el seu paisatge. Els principals objectius de la creació del Parc són: la gestió del patrimoni geològic i miner, la promoció del geoturisme, el foment, investigació i conservació de la geologia del territori, la difusió mediambiental i el desenvolupament econòmic del Bages.

GEOLODIA 2011

Un Geolodia és una iniciativa que pretén donar a conèixer la Geologia i la professió del geòleg a la societat. Es realitza a gran quantitat de localitats arreu, a través de sortides de camp que busquen un contacte directe amb les roques, el paisatge i la naturalesa, fins i tot en entorns urbans.

Es tracta de mirar amb "ulls geològics" el nostre entorn més proper i així poder interpretar una part de la història de la nostra terra que normalment ens passa desapercebuda, i en aquest cas vincular-la amb la nostra pròpia història a través dels edificis i les roques.

Aquestes sortides de camp són adreçades a tothom i no és necessari tenir coneixements previs en geologia.

Sortida per Manresa:

El dia 8 de maig es realitzarà una sortida guiada, gratuïta, per la ciutat, que amb el lema “Del Romànic al Modernisme a través de les roques” conduirà a la gent que hi assisteixi des de l’EPSEM fins la Cova de Sant Ignasi, visitant edificis singulars de Manresa i descobrint la seva relació amb la geologia.

Aquesta sortida està organitzada pel Museu de Geologia Valentí Masachs de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central i serà guiada per professors de la UPC.

LLOC DE TROBADA:

9:30h a l’EPSEM. Avda Bases de Manresa, 61-73. Manresa

Més informació:

biosca@emrn.upc.edu / dparcerisa@emrn.upc.edu

INSCRIPCIONS:

Per assistir a l’activitat, gratuïta, cal inscriure’s AQUÍ

Activitat promoguda per la SGE, IGME i AEPECT, i organitzada a Manresa per la UPC i el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central.

Queda constituït el Consell Científic del Parc Geològic

El Consell Científic del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central va quedar constituït i es va reunir per primera vegada ahir dijous, donant així per completat el procés de constitució oficial del Parc, després que quedés format l’òrgan rector del Patronat que dirigirà el Parc -format pel Consell Comarcal del Bages, els ajuntaments de Collbató, Súria, Moià, el Museu Valentí Masachs i el Patronat de la muntanya de Montserrat-. El Consell Científic, junt amb la comissió tècnica,i el consell consultiu, completen els òrgans de gestió del primer Parc Geològic que es constitueix a Catalunya, i que té com objectius divulgar i preservar el patrimoni geològic i miner del nostre territori.

Els assistents a la primera reunió del Consell, ahir, eren principalment institucions científiques, de defensa del patrimoni geològic i miner, de l’àmbit de la divulgació pedagògica i també l’empresa privada. El pla de treball té com a objectiu principal posar en comú informació, atansar la geologia i la mineria a la societat així com divulgar les accions i propostes turístiques de cada un dels agents que formen part del Parc.

Entre les tasques del Consell Científic es va acordar prioritzar:
• Proposar actuacions de recerca científica al Parc, i de recerca en la didàctica de les ciències geològiques
• Col·laborar en la creació d’un centre de recerca
• Contribuir al progrés del coneixement de la geologia i mineria del territori mitjançant treballs de recerca i tesis doctorals, a més de potenciar el vessant del benestar social i la qualitat ambiental del patrimoni natural del Parc, que pot aportar la recerca.
• Col·laborar amb els centres d’ensenyament, amb una atenció especial als estudiants i docents de primària i secundària.
• Facilitar les estades d’estudiants i professionals de les geociències tant de l’àmbit nacional com internacional.

Totes les accions a l’entorn del Parc volen donar a conèixer el nostre territori, des del seu patrimoni geològic i miner fins els seus valors històrics i culturals, la seva gastronomia, festes populars, etc, per convertir-lo en un pol d’atracció per al geoturisme.

El Conseller de Turisme del Consell Comarcal del Bages, Joan Vinyes, va presentar la comissió, el president de la qual serà Josep Maria Mata Perelló, director del Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa. El Consell Científic està format per: Universitat Politècnica de Catalunya, Camp d’Aprenentatge del Bages, Iberpotash, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Institut Geològic de Catalunya, Col·legi de Geòlegs de Catalunya, Museu de Moià, Sociedad Española de Defensa del Patrimonio Geológico y Minero, Comissió de Patrimoni de la Sociedad Geológica de España, Institució Catalana d’Història Natural, Asociación para la Enseñanza de las Ciencias de la Tierra i Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya.

El conseller Vinyes va agrair l’assistència de tots els membres del Consell Científic i els va animar per “aconseguir que en un futur proper, el Parc es converteixi en el primer Geoparc de Catalunya, i que pugui contribuir a desenvolupar aquest territori des del punt de vista d’un turisme sostenible i cultural.”

Es crea un grup de treball per impulsar les activitats d’aquest 2011

Aquest mes de gener s’ha creat el grup de treball que tirarà endavant les activitats del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central durant aquest any 2011. Aquest grup de treball està encapçalat per un membre del patronat del Parc, el director gerent i el director científic.
Durant aquest any, les principals accions previstes per a continuar avançant en el projecte del Parc Geològic i Miner són:
Convocar un concurs per a triar logotip
Crear les dues primeres rutes del Parc
Organitzar una exposició itinerant per explicar què és un geoparc i com és el Parc
Geològic i Miner de la Catalunya Central.
Convocar un certamen fotogràfic
I convocar un concurs de dibuix per als infants