OBJECTIU: SALVAR EL POTOSÍ

El passat més de juny va finalitzar a Bolívia una missió especial sol·licitada per la UNESCO a les famoses mines de Potosí (Bolívia), actualment Patrimoni Universal de la Humanitat, per avaluar l’estat de conservació i el risc geològic existent pels treballadors, el medi ambient i per la ciutat de Potosí, situada al peu de la muntanya. Al front del grup d’experts internacionals encarregats de realitzar aquest estudi hi ha el Dr. Josep Maria Mata-Perelló, catedràtic de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (UPC) i President del Consell Científic del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central.

El projecte que va constar de la visita i avaluació de l’estat del mític Cerro Rico de Potosí no va estar lliure de riscos pels integrants de l’expedició ja que al voltant d’aquest enorme jaciment de plata hi ha gran quantitat d’interessos contraposats que han comportat fortes tensions entre les parts implicades, fins i tot amb amenaces de boicot i segrest dels avaluadors de la UNESCO.

En aquest conflicte hi ha, per una banda les cooperatives de miners que treballen a les mines i que veien la missió de la UNESCO com un risc de cara a la conservació dels seus llocs de treball, així com una multinacional dels Estats Units amb interessos a la zona i que possiblement acabi sent nacionalitzada. En contraposició hi ha l’organització Centro Cívico defensora de la preservació del Cerro Rico.

Finalment, després de diverses reunions amb les parts, i a partir de les avaluacions realitzades es va aconseguir un principi d’acord que permetrà assentar les bases per les tasques que cal dur a terme per conèixer millor els riscos que afecten la muntanya, les mines i el medi ambient, aportar les solucions més indicades i assegurar d’aquesta manera una mineria sostenible que permeti la producció a la vegada que restaura les zones més danyades i conserva el Patrimoni centenari del Potosí.

Les mines del Potosí van començar a ser explotades intensament amb l’arribada dels conqueridors espanyols a mitjan segle XVI i han perdurat fins a l’actualitat. Si bé hi ha reserves encara per tres segles més al ritme d’explotació actual (500.000m³ de roca/any), l’extracció de forma desorganitzada ha creat zones amb grans esfondraments però també possibles riscos ambientals per causa de productes químics i basses de decantació resultat dels processos d’obtenció de la plata.

(Font de la informació: Dr. Mata-Perelló i Regió7)

Es concreten les dues primeres rutes turístiques per als futurs visitants

El Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central ha definit les dues primeres rutes turístiques per als futurs visitants. Es tracta d’un projecte que va agafant forma i que pretén redimensionar les potencialitats turístiques del territori aprofitant el seu patrimoni geològic. El patronat del parc s’ha reunit aquest matí al Museu de Geologia Valentí Masachs i ha presentat dos itineraris que esdevenen el primer reclam turístic del projecte del Geoparc.

Les rutes pretenen moure els futurs visitants per tota la comarca i aprofitar una part del flux de turistes que s’aturen a Montserrat per presentar-los una oferta atractiva que els permeti conèixer els espais d’interès geològic del territori. A través dels tríptics informatius que s’editaran i es podran consultar als Centres d’Acollida de Visitants s’explicarà què és el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central i s’orientarà el públic per fer les rutes en un o dos dies. Actualment ja es poden consultar un total de set plafons informatius en diferents espais inclosos a les rutes. Són panells pensats per als visitants que descriuen el projecte del geoparc amb els seus principals atractius, informacions d’interès i inclouen un mapa del territori.

De Montserrat a Moià
El primer recorregut proposa als visitants iniciar la visita a les Coves del Salnitre, aturar-se a les Muntanyes Russes de Sant Vicenç de Castellet i fer parada al Museu de Geologia Valentí Masachs. L’itinerari continuaria al Forn de Calç de Calders i acabaria al Parc de les Coves del Toll de Moià.

De Moià a Súria
Aprofitant la infraestructura existent la segona ruta començaria a les Coves del Toll, seguiria al Meandre de Calders i al Forn de la Calç. A Artés s’aturaria als Guixos i els altres punts d’interès serien els Aiguamolls de la Bòbila, de Santpedor, i a Súria inclouria la tectònica de Tordell i Mig-Món, les roques evaporítiques, el barri de Joncarets i el patrimoni miner del municipi.

ORIOL RIBA i ARDERIU

El passat dia 31 de maig de 2011 va morir el prestigiós geòleg Oriol Riba i Arderiu a l’edat de 87 anys. Llicenciat en Ciències Naturals i doctor en Geologia, fou investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques, becari a Wageningen (Holanda) i a Angers i Rennes (França) i catedràtic a la Universitat de Saragossa i a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, on fundà el Departament d’Estratigrafia i Geologia Històrica. Promotor de les especialitats de sedimentologia, geologia marina i geologia del petroli a la Universitat de Barcelona. Va fer recerca d’hidrocarburs al País Basc, a Navarra, a la Rioja i a la Catalunya Central; també a Guinea i al Sàhara i va investigar extensament en la conca terciària de l’Ebre i la serralada Ibèrica.

Va dirigir l’equip que va realitzar el Diccionari de Geologia, que representa un pas especialment rellevant per aquesta ciència a Catalunya, i fou coautor juntament amb Ferran Colombo, de "Barcelona: la ciutat Vella i el Poble Nou; assaig de geologia urbana". Era membre de l’Institut d’Estudis Catalans i del Consell de Protecció de la Natura de la zona volcànica d’Olot. També era membre fundador de l’Associació Internacional de Sedimentologia. Va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya l’any 1992.

Insistí en la importància de fer un esforç per transmetre i facilitar la comprensió de la geologia al públic en general i de la necessitat d’actuar amb interdisciplinarietat amb altres ciències properes a la geologia.

Va ser un dels grans pares de la Geologia del nostre país. Un mestre de mestres i també un gran lingüista de la geologia, educat pels grans escriptors Carles Riba i Clementina Arderiu.

Foto: En aquesta foto es pot veure el Dr. Riba (amb gorra) en un moment d'una sortida de camp (Foto: Xavier Cuello. Cedida per Nolasc Riba).

Geolodia 2011

Finalment el temps ens va permetre celebrar el Geolodia 2011 a Manresa, organitzat per l’EPSEM (Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa) en col·laboració amb el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. Un Geolodia és una iniciativa que pretén donar a conèixer la Geologia i la professió del geòleg a la societat. Es realitza a gran quantitat de localitats arreu, a través de sortides de camp que busquen un contacte directe amb les roques, el paisatge i la naturalesa, fins i tot en entorns urbans.

En aquest cas doncs, es va fer un recorregut per la nostra ciutat per observar des dels materials utilitzats en la construcció de diversos edificis, fins a la geologia del subsòl manresà i la seva evolució des de mitjan període Terciari, fa uns 40 milions d’anys.

Així es van poder observar els gresos, coneguts també com pedres sorrenques, de l’edifici modernista de l’escorxador, i utilitzats també en d’altres edificis modernistes com la Torre Lluvià o el Casino. Aquestes roques que es trobaven a prop de la ciutat i en varis municipis de la comarca (Talamanca, St. Vicenç de Castellet, El Pont de Vilomara i Rocafort... ) permetien un fàcil treball a l’hora de modelar-ne l’ornamentació, com es pot veure en aquesta imatge corresponent a la Torre Lluvià, o en l’ornamentació del Casino de Manresa.

En contraposició, just al davant del Casino, a l’edifici Casanovas, es va observar la construcció de la façana a partir de roques metamòrfiques (gneis), i també el material utilitzat en l’edifici de Can Jorba, en aquest cas calcàries procedents de Bilbao en les que es poden observar fòssils de diferents tipus de mol·luscs que vivien en ambients

marins durant el Cretaci, fa més de 65 milions d’anys.

El recorregut va seguir cap a la Santa Cova, però abans es va poder observar el paviment del carrer Vallfonollosa, just da

vant de la Baixada de la Seu, on es pot veure la composició de roques extretes de terrenys que milions d’anys abans havien estat coberts pel mar, amb gran abundància de “closques” i pues d’eriçons de mar.

Finalment, en l’últim tram del recorregut pel Parc de la Seu i el Pont Vell, es va explicar el paisatge geològic de Manresa així com una breu explicació de la geografia que hi havia al territori durant l’Eocè Mitjà, fa uns 40 milions d’anys. Es van distingir en el paisatge els cicles característics de la zona de Manresa, caracteritzats per la repetició de diferents alternances de capes de roques dures (gresos) i altres de toves (bàsicament argiles i margues) just a sobre del camí que dóna accés al barri de Sant Pau. Posteriorment es van mirar en detall les característiques d’algunes d’aquestes roques així com el diaclasat tan típic i que es pot observar de forma molt visual en les línies de vegetació en mig de les roques que aguanten els pilars del Pont Vell.

Les exposicions van anar a càrrec dels professors de la UPC Josep Biosca, David Parcerisa i Joaquim Sanz, membre del Patronat del Parc Geològic i Miner. El recorregut va ser seguit per Joan Vinyes, Conseller de Turisme del Consell Comarcal (impulsor del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), i Ferran Climent, director científic del Parc.

Minerals del futur

Vitrines del Museu que mostren els minerals del futur així com les característiques i principals usos de multitud de minerals i roques (Font: Museu de Geologia Valentí Masachs. UPC - EPSEM, Manresa.)

Des del passat mes de febrer al Museu de Geologia Valentí Masachs de Manresa s’hi poden veure per primera vegada a Catalunya, unes vitrines dedicades als minerals del futur. Aquest nou espai dins el museu permet veure minerals i aplicacions d'aquests materials geològics que cada vegada tenen i tindran més interès per la societat, així també com el seu reciclatge de cara a una explotació sostenible. Són minerals del grup de les Terres Rares, del Platí, del Liti, el Coltan, l'Indi, el Gal·li, el Germani, el Rubidi, el Cesi i el Grafè i les seves variades aplicacions.

A partir del 1993 el Museu va iniciar una línia de divulgació caracteritzada per mostrar la utilitat i usos de les roques i minerals, donant un pas més en la tasca de vincular la geologia, els recursos naturals i les seves aplicacions per produir objectes i materials d’us quotidià.

La inauguració d’un nou espai el 2007 on es provoca la reflexió sobre temes d’importància social com l’esgotament de la Terra, els pros i contres de la Radioactivitat, Minerals i Persones, completa aquesta oferta docent i divulgativa apta per a tot tipus de públic.

Iberpotash s’incorpora al Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central

Desenvolupar conjuntament accions de promoció del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central i col·laborar per aconseguir fer realitat el projecte de convertir el Pou IV de Súria en un centre d’interpretació de la mineria de potassa, per tal de crear noves oportunitats econòmiques i turístiques al territori. Aquests són els dos principals objectius que persegueix el conveni de col·laboració que avui han signat Consell Comarcal del Bages, Ajuntament de Súria i l’empresa Iberpotash, que s’incorpora al Parc Geològic arran de la participació de l’Ajuntament de Súria al Consell Rector del Patronat, organisme de gestionarà el Parc.

Arran del conveni signat avui, l’empresa Iberpotash es compromet a continuar treballant per valoritzar l’activitat minera i la riquesa geològica del Bages, a col·laborar en les accions promocionals i de difusió del Parc Geològic, a difondre’n les activitats, i a convidar Consell Comarcal i a l’Ajuntament de Súria a participar en les reunions del grup de treball per fer realitat el projecte del Pou IV de Súria: un centre d’interpretació de la mineria de la potassa que vol fer visitable, amb una proposa innovadora, el conjunt del Pou IV i convertir-lo en un producte de turisme cultural. D’aquesta manera, el projecte del Pou IV de Súria queda integrat dins el paquet d’accions i iniciatives del Parc Geològic.

El Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central, impulsat pel Consell Comarcal del Bages, vol posar en valor el ric patrimoni geològic de la comarca i cohesionar una oferta turística, cultural, didàctica i científica a l’entorn d’aquest patrimoni i el seu paisatge. Els principals objectius de la creació del Parc són: la gestió del patrimoni geològic i miner, la promoció del geoturisme, el foment, investigació i conservació de la geologia del territori, la difusió mediambiental i el desenvolupament econòmic del Bages.

GEOLODIA 2011

Un Geolodia és una iniciativa que pretén donar a conèixer la Geologia i la professió del geòleg a la societat. Es realitza a gran quantitat de localitats arreu, a través de sortides de camp que busquen un contacte directe amb les roques, el paisatge i la naturalesa, fins i tot en entorns urbans.

Es tracta de mirar amb "ulls geològics" el nostre entorn més proper i així poder interpretar una part de la història de la nostra terra que normalment ens passa desapercebuda, i en aquest cas vincular-la amb la nostra pròpia història a través dels edificis i les roques.

Aquestes sortides de camp són adreçades a tothom i no és necessari tenir coneixements previs en geologia.

Sortida per Manresa:

El dia 8 de maig es realitzarà una sortida guiada, gratuïta, per la ciutat, que amb el lema “Del Romànic al Modernisme a través de les roques” conduirà a la gent que hi assisteixi des de l’EPSEM fins la Cova de Sant Ignasi, visitant edificis singulars de Manresa i descobrint la seva relació amb la geologia.

Aquesta sortida està organitzada pel Museu de Geologia Valentí Masachs de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central i serà guiada per professors de la UPC.

LLOC DE TROBADA:

9:30h a l’EPSEM. Avda Bases de Manresa, 61-73. Manresa

Més informació:

biosca@emrn.upc.edu / dparcerisa@emrn.upc.edu

INSCRIPCIONS:

Per assistir a l’activitat, gratuïta, cal inscriure’s AQUÍ

Activitat promoguda per la SGE, IGME i AEPECT, i organitzada a Manresa per la UPC i el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central.