Congrés Internacional de Geoturisme “Geotourism in action”, al Geoparc d’Arouca (Arouca, Portugal). 9-13 de novembre 2011

El concepte geoturisme és relativament nou però és un fenomen que està emergint amb força els últims anys.

No hi ha una definició clara sobre què implica i fins on abasta el geoturisme. Per segons quins autors el geoturisme es circumscriu al turisme que visita atraccions i destins vinculats a la geologia. Per altres, cada vegada més nombrosos, geoturisme implica una accepció més general i que, si bé parteix d’un territori amb un patrimoni geològic (i miner) d’especial rellevància, té en compte el territori en tots els seus aspectes (patrimoni natural, paisatge, patrimoni cultural, tradicions, elements històrics, identitat, etc.) així com un projecte de gestió territorial, econòmica i social, sostenible i que procuri per la millora de la qualitat de vida dels habitants del territori.

És en aquest sentit més ampli que s’han posicionat els Geoparcs i que és el pal de paller de la filosofia que mou aquesta Xarxa europea i global. Representants del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central, com a territori aspirant a Geoparc i a partir de la seva aposta clara per la projecció dels productes locals i el territori en el seu conjunt, han assistit al congrés per donar a conèixer el projecte.

El Congrés Internacional Geotourism in action s’ha presentat sota el lema d’Excel•lència i Innovació i amb els objectius principals de “Conèixer, Entendre i Valorar”. Es va dur a terme en el context d’un Geoparc europeu que ha apostat fort per aquest tipus de turisme i per tant un espai ideal per debatre sobre aquest temes. Nogensmenys actualment hi ha un creixent interès en totes les parts interessades vinculades al turisme: dels visitants als tour operadors passant per entitats locals, regionals, nacionals i internacionals.

El congrés va comptar amb la presència de representants de diferents organismes com Centre pels Destins Sostenibles de National Geographic, la Xarxa de Geoparcs Europeus i la Universitat de l’Estat de Missouri (USA), valedors i estretament vinculats al Geoturisme, tot i que des de diferents punts de vista, que es van encarregar d’obrir el congrés amb les respectives conferències inaugurals. Entre els nombrosos assistents hi havia representants de Geoparcs i territoris de l’estat espanyol, Portugal i especialment Brasil, on s’hi estan desenvolupant gran nombre d’iniciatives.

Durant les jornades de conferències es van debatre aspectes cabdals sobre la visió dels diferents actors turístics involucrats respecte el geoturisme, les bones pràctiques i les experiències exitoses en geoturisme, treball en xarxa, etc. Fruit de les discussions en van sortir 6 punts claus resumits en la Declaració d’Arouca.

És interessant destacar com a partir del Congrés, el Sr. Jonathan Tourtellot, director del Centre pels Destins Sostenibles de National Geographic, va adaptar la seva definició de geoturisme, que abans excloïa la paraula geologia, i ara proposa d’incloure-la explícitament. L’entrada al seu bloc, a més, fa èmfasi en la seva descoberta amb la geologia i la nova implicació del concepte “geoturisme” visitant el Geoparc d’Arouca.

X CONFERÈNCIA DE GEOPARCS EUROPEUS

Durant els dies 16 a 20 de setembre de 2011 s’ha dut a terme al Geoparc de Gea Norvegica (Noruega) la X Conferència de Geoparcs Europeus. Aquesta conferència es celebra anualment, cada vegada en un Geoparc diferent de la Xarxa (European Geoparks Network, EGN), i serveix per posar en comú estratègies, projectes, activitats, etc. Aquestes oportunitats de treballar en xarxa constitueixen l’essència dels geoparcs i sovint s’estableixen col·laboracions de llarga durada que poden transformar-se en beneficis concrets per a cada territori.

Així com l’any passat el tema principal de la Conferència celebrada al Geoparc del Bosc Petrificat de Lesvos (Grècia) era “Aprenent del passat – Construint un futur sostenible”, enguany s’ha centrat en el tòpic “Sostenibilitat a través del coneixement. La comunicació als Geoparcs”. En les múltiples sessions es van poder escoltar conferències i presentacions sobre interpretació i comunicació en l’entorn dels Geoparcs, Geoturisme, educació i recerca, etc.

Aquesta conferència, oberta a tothom, va comptar amb la presència de multitud de territoris de tot el món que hi van assistir per presentar la seva candidatura, com ja havíem fet l’any anterior amb el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. Així doncs candidats del Brasil, Xina, Corea, Turquia, Islàndia i altres països d’Europa (Finlàndia, Itàlia, Holanda,...) van tenir l’oportunitat d’explicar els seus projectes i treballar amb els altres geoparcs per millorar-los de cara al pas final per esdevenir membre de ple dret de la Xarxa. Els quasi 250 participants fan constatar la bona salut dels geoparcs, que després de 10 anys d’existència es consoliden com una estratègia de desenvolupament local que dóna resultats contrastables, especialment en l’actual context de crisi.

Durant la reunió de Comitè la Xarxa Mundial de Geoparcs Nacionals, sota els auspicis de la UNESCO, es va aprovar la incorporació de nou nous territoris, pertanyents a 8 països, dos d’ells a Espanya. Aquesta Xarxa internacional compta actualment amb 87 geoparcs repartits en 27 països.

Una delegació del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central formada per Joan Vinyes, Conseller de Turisme del Consell Comarcal (impulsor del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), i Ferran Climent, director científic del Parc va assistir a la Conferència com a part del procés de candidatura cap a membre de la Xarxa Europea de Geoparcs.

OBJECTIU: SALVAR EL POTOSÍ

El passat més de juny va finalitzar a Bolívia una missió especial sol·licitada per la UNESCO a les famoses mines de Potosí (Bolívia), actualment Patrimoni Universal de la Humanitat, per avaluar l’estat de conservació i el risc geològic existent pels treballadors, el medi ambient i per la ciutat de Potosí, situada al peu de la muntanya. Al front del grup d’experts internacionals encarregats de realitzar aquest estudi hi ha el Dr. Josep Maria Mata-Perelló, catedràtic de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (UPC) i President del Consell Científic del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central.

El projecte que va constar de la visita i avaluació de l’estat del mític Cerro Rico de Potosí no va estar lliure de riscos pels integrants de l’expedició ja que al voltant d’aquest enorme jaciment de plata hi ha gran quantitat d’interessos contraposats que han comportat fortes tensions entre les parts implicades, fins i tot amb amenaces de boicot i segrest dels avaluadors de la UNESCO.

En aquest conflicte hi ha, per una banda les cooperatives de miners que treballen a les mines i que veien la missió de la UNESCO com un risc de cara a la conservació dels seus llocs de treball, així com una multinacional dels Estats Units amb interessos a la zona i que possiblement acabi sent nacionalitzada. En contraposició hi ha l’organització Centro Cívico defensora de la preservació del Cerro Rico.

Finalment, després de diverses reunions amb les parts, i a partir de les avaluacions realitzades es va aconseguir un principi d’acord que permetrà assentar les bases per les tasques que cal dur a terme per conèixer millor els riscos que afecten la muntanya, les mines i el medi ambient, aportar les solucions més indicades i assegurar d’aquesta manera una mineria sostenible que permeti la producció a la vegada que restaura les zones més danyades i conserva el Patrimoni centenari del Potosí.

Les mines del Potosí van començar a ser explotades intensament amb l’arribada dels conqueridors espanyols a mitjan segle XVI i han perdurat fins a l’actualitat. Si bé hi ha reserves encara per tres segles més al ritme d’explotació actual (500.000m³ de roca/any), l’extracció de forma desorganitzada ha creat zones amb grans esfondraments però també possibles riscos ambientals per causa de productes químics i basses de decantació resultat dels processos d’obtenció de la plata.

(Font de la informació: Dr. Mata-Perelló i Regió7)

Es concreten les dues primeres rutes turístiques per als futurs visitants

El Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central ha definit les dues primeres rutes turístiques per als futurs visitants. Es tracta d’un projecte que va agafant forma i que pretén redimensionar les potencialitats turístiques del territori aprofitant el seu patrimoni geològic. El patronat del parc s’ha reunit aquest matí al Museu de Geologia Valentí Masachs i ha presentat dos itineraris que esdevenen el primer reclam turístic del projecte del Geoparc.

Les rutes pretenen moure els futurs visitants per tota la comarca i aprofitar una part del flux de turistes que s’aturen a Montserrat per presentar-los una oferta atractiva que els permeti conèixer els espais d’interès geològic del territori. A través dels tríptics informatius que s’editaran i es podran consultar als Centres d’Acollida de Visitants s’explicarà què és el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central i s’orientarà el públic per fer les rutes en un o dos dies. Actualment ja es poden consultar un total de set plafons informatius en diferents espais inclosos a les rutes. Són panells pensats per als visitants que descriuen el projecte del geoparc amb els seus principals atractius, informacions d’interès i inclouen un mapa del territori.

De Montserrat a Moià
El primer recorregut proposa als visitants iniciar la visita a les Coves del Salnitre, aturar-se a les Muntanyes Russes de Sant Vicenç de Castellet i fer parada al Museu de Geologia Valentí Masachs. L’itinerari continuaria al Forn de Calç de Calders i acabaria al Parc de les Coves del Toll de Moià.

De Moià a Súria
Aprofitant la infraestructura existent la segona ruta començaria a les Coves del Toll, seguiria al Meandre de Calders i al Forn de la Calç. A Artés s’aturaria als Guixos i els altres punts d’interès serien els Aiguamolls de la Bòbila, de Santpedor, i a Súria inclouria la tectònica de Tordell i Mig-Món, les roques evaporítiques, el barri de Joncarets i el patrimoni miner del municipi.

ORIOL RIBA i ARDERIU

El passat dia 31 de maig de 2011 va morir el prestigiós geòleg Oriol Riba i Arderiu a l’edat de 87 anys. Llicenciat en Ciències Naturals i doctor en Geologia, fou investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques, becari a Wageningen (Holanda) i a Angers i Rennes (França) i catedràtic a la Universitat de Saragossa i a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, on fundà el Departament d’Estratigrafia i Geologia Històrica. Promotor de les especialitats de sedimentologia, geologia marina i geologia del petroli a la Universitat de Barcelona. Va fer recerca d’hidrocarburs al País Basc, a Navarra, a la Rioja i a la Catalunya Central; també a Guinea i al Sàhara i va investigar extensament en la conca terciària de l’Ebre i la serralada Ibèrica.

Va dirigir l’equip que va realitzar el Diccionari de Geologia, que representa un pas especialment rellevant per aquesta ciència a Catalunya, i fou coautor juntament amb Ferran Colombo, de "Barcelona: la ciutat Vella i el Poble Nou; assaig de geologia urbana". Era membre de l’Institut d’Estudis Catalans i del Consell de Protecció de la Natura de la zona volcànica d’Olot. També era membre fundador de l’Associació Internacional de Sedimentologia. Va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya l’any 1992.

Insistí en la importància de fer un esforç per transmetre i facilitar la comprensió de la geologia al públic en general i de la necessitat d’actuar amb interdisciplinarietat amb altres ciències properes a la geologia.

Va ser un dels grans pares de la Geologia del nostre país. Un mestre de mestres i també un gran lingüista de la geologia, educat pels grans escriptors Carles Riba i Clementina Arderiu.

Foto: En aquesta foto es pot veure el Dr. Riba (amb gorra) en un moment d'una sortida de camp (Foto: Xavier Cuello. Cedida per Nolasc Riba).

Geolodia 2011

Finalment el temps ens va permetre celebrar el Geolodia 2011 a Manresa, organitzat per l’EPSEM (Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa) en col·laboració amb el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. Un Geolodia és una iniciativa que pretén donar a conèixer la Geologia i la professió del geòleg a la societat. Es realitza a gran quantitat de localitats arreu, a través de sortides de camp que busquen un contacte directe amb les roques, el paisatge i la naturalesa, fins i tot en entorns urbans.

En aquest cas doncs, es va fer un recorregut per la nostra ciutat per observar des dels materials utilitzats en la construcció de diversos edificis, fins a la geologia del subsòl manresà i la seva evolució des de mitjan període Terciari, fa uns 40 milions d’anys.

Així es van poder observar els gresos, coneguts també com pedres sorrenques, de l’edifici modernista de l’escorxador, i utilitzats també en d’altres edificis modernistes com la Torre Lluvià o el Casino. Aquestes roques que es trobaven a prop de la ciutat i en varis municipis de la comarca (Talamanca, St. Vicenç de Castellet, El Pont de Vilomara i Rocafort... ) permetien un fàcil treball a l’hora de modelar-ne l’ornamentació, com es pot veure en aquesta imatge corresponent a la Torre Lluvià, o en l’ornamentació del Casino de Manresa.

En contraposició, just al davant del Casino, a l’edifici Casanovas, es va observar la construcció de la façana a partir de roques metamòrfiques (gneis), i també el material utilitzat en l’edifici de Can Jorba, en aquest cas calcàries procedents de Bilbao en les que es poden observar fòssils de diferents tipus de mol·luscs que vivien en ambients

marins durant el Cretaci, fa més de 65 milions d’anys.

El recorregut va seguir cap a la Santa Cova, però abans es va poder observar el paviment del carrer Vallfonollosa, just da

vant de la Baixada de la Seu, on es pot veure la composició de roques extretes de terrenys que milions d’anys abans havien estat coberts pel mar, amb gran abundància de “closques” i pues d’eriçons de mar.

Finalment, en l’últim tram del recorregut pel Parc de la Seu i el Pont Vell, es va explicar el paisatge geològic de Manresa així com una breu explicació de la geografia que hi havia al territori durant l’Eocè Mitjà, fa uns 40 milions d’anys. Es van distingir en el paisatge els cicles característics de la zona de Manresa, caracteritzats per la repetició de diferents alternances de capes de roques dures (gresos) i altres de toves (bàsicament argiles i margues) just a sobre del camí que dóna accés al barri de Sant Pau. Posteriorment es van mirar en detall les característiques d’algunes d’aquestes roques així com el diaclasat tan típic i que es pot observar de forma molt visual en les línies de vegetació en mig de les roques que aguanten els pilars del Pont Vell.

Les exposicions van anar a càrrec dels professors de la UPC Josep Biosca, David Parcerisa i Joaquim Sanz, membre del Patronat del Parc Geològic i Miner. El recorregut va ser seguit per Joan Vinyes, Conseller de Turisme del Consell Comarcal (impulsor del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), i Ferran Climent, director científic del Parc.

Minerals del futur

Vitrines del Museu que mostren els minerals del futur així com les característiques i principals usos de multitud de minerals i roques (Font: Museu de Geologia Valentí Masachs. UPC - EPSEM, Manresa.)

Des del passat mes de febrer al Museu de Geologia Valentí Masachs de Manresa s’hi poden veure per primera vegada a Catalunya, unes vitrines dedicades als minerals del futur. Aquest nou espai dins el museu permet veure minerals i aplicacions d'aquests materials geològics que cada vegada tenen i tindran més interès per la societat, així també com el seu reciclatge de cara a una explotació sostenible. Són minerals del grup de les Terres Rares, del Platí, del Liti, el Coltan, l'Indi, el Gal·li, el Germani, el Rubidi, el Cesi i el Grafè i les seves variades aplicacions.

A partir del 1993 el Museu va iniciar una línia de divulgació caracteritzada per mostrar la utilitat i usos de les roques i minerals, donant un pas més en la tasca de vincular la geologia, els recursos naturals i les seves aplicacions per produir objectes i materials d’us quotidià.

La inauguració d’un nou espai el 2007 on es provoca la reflexió sobre temes d’importància social com l’esgotament de la Terra, els pros i contres de la Radioactivitat, Minerals i Persones, completa aquesta oferta docent i divulgativa apta per a tot tipus de públic.