Taller pràctic d'anàlisi i interpretació del paisatge (Anoia - Bages)

El paisatge és, segons defineix l’Observatori delPaisatge de Catalunya, “l’Àrea, tal i com la percep la població, el caràcter de la qual és resultat de la interacció de factors naturals i /o humans”.

A grans trets es pot dir que la geologia és qui disposa el material en brut, a vegades de forma violenta, que després els processos geològics s’encarregaran d’esculpir. Clima, vegetació, etc. van donant les pinzellades que configuren en cada moment el paisatge característic d’un territori determinat. L’ésser humà, amb la seva activitat, va polint l’obra dinàmica de la superfície terrestre.

La influència humana no sempre és o ha sigut del tot encertada i a voltes ha representat un autèntic impacte irreversible. Per conèixer millor el paisatge i evitar o minimitzar els impactes de les activitats antròpiques es ve desenvolupant els últims anys una normativa que regula les principals activitats que poden intervenir en el paisatge a la vegada que es realitzen els catàlegs del paisatge, les cartes del paisatge, etc. del nostre país.

COLGEOCAT, amb la col·laboració del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central i la Universitat Politècnica de Catalunya (Manresa), planteja aquest segon taller amb l'objectiu d'introduir als participants a nivell pràctic en el plantejament d'una avaluació del paisatge i desenvolupar al camp l'anàlisi del mateix.

El taller s'estructura en tres etapes, per l’Anoia i el Bages (en gran part per dins el propi territori del Parc Geològic i Miner), al llarg del matí del dissabte 4 de febrer en horari de 9 a 14:30 h.

El preu de l'assistència és de 40 € pels col·legiats de COLGEOCAT i de 60 € pels no col·legiats.

Inscripcions: si esteu interessats en assistir només cal que ens feu arribar la butlleta d'inscripció que trobareu AQUÍ i el comprovant de pagament (nº compte Caixa Catalunya: 2013 0010 92 0202286125) al correu electrònic info@colgeocat.org o bé al fax 933 250 506.

Estades de recerca al Parc Geològic i Miner

El Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central té, en l’àmbit científic, unes línies d’actuació principals ben definides: a) Fomentar la recerca, b) Divulgar la Geologia (ciència i territori) i l’art de la Mineria així com els seus beneficis i implicacions socials i mediambientals, i c) la Geoconservació del Patrimoni Geològic i Miner.

En el camp de la recerca i fruit de les relacions que ja s’han establert amb altres Geoparcs acaba de finalitzar una estada de recerca de dues estudiants romaneses de la Universitatea Babeş-Bolyai de Cluj-Napoca (Romania). La recerca s’ha fet a través d’un conveni amb el Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturalsde l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (UPC), Universitat vinculada al Parc Geològic i Miner que va acceptar realitzar-ne la tutoria sota la supervisió dels Drs. David Parcerisa i Josep Maria Mata-Perelló.

La recerca s’ha centrat sobretot en geomorfologia i l’ús dels elements més destacats, que formen part del patrimoni, com a recursos turístics, aprofitant l’experiència prèvia en aquests camps de les dues estudiants. En aquest sentit des del Parc es va fer una tasca d’acompanyament sobre el territori perquè poguessin conèixer els principals valors i elements amb els que poder treballar.

Durant l’estada les dues estudiants han participat, entre altres, al congrés de la Sociedad Española para la Defensadel Patrimonio Geológico y Minero (SEDPGYM) celebrat al Geoparc de Sobrarbe on han presentat ponències relatives a la seva activitat investigadora en el marc de la divulgació del Patrimoni Geològic i Miner a Romania.

Congrés Internacional de Geoturisme “Geotourism in action”, al Geoparc d’Arouca (Arouca, Portugal). 9-13 de novembre 2011

El concepte geoturisme és relativament nou però és un fenomen que està emergint amb força els últims anys.

No hi ha una definició clara sobre què implica i fins on abasta el geoturisme. Per segons quins autors el geoturisme es circumscriu al turisme que visita atraccions i destins vinculats a la geologia. Per altres, cada vegada més nombrosos, geoturisme implica una accepció més general i que, si bé parteix d’un territori amb un patrimoni geològic (i miner) d’especial rellevància, té en compte el territori en tots els seus aspectes (patrimoni natural, paisatge, patrimoni cultural, tradicions, elements històrics, identitat, etc.) així com un projecte de gestió territorial, econòmica i social, sostenible i que procuri per la millora de la qualitat de vida dels habitants del territori.

És en aquest sentit més ampli que s’han posicionat els Geoparcs i que és el pal de paller de la filosofia que mou aquesta Xarxa europea i global. Representants del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central, com a territori aspirant a Geoparc i a partir de la seva aposta clara per la projecció dels productes locals i el territori en el seu conjunt, han assistit al congrés per donar a conèixer el projecte.

El Congrés Internacional Geotourism in action s’ha presentat sota el lema d’Excel•lència i Innovació i amb els objectius principals de “Conèixer, Entendre i Valorar”. Es va dur a terme en el context d’un Geoparc europeu que ha apostat fort per aquest tipus de turisme i per tant un espai ideal per debatre sobre aquest temes. Nogensmenys actualment hi ha un creixent interès en totes les parts interessades vinculades al turisme: dels visitants als tour operadors passant per entitats locals, regionals, nacionals i internacionals.

El congrés va comptar amb la presència de representants de diferents organismes com Centre pels Destins Sostenibles de National Geographic, la Xarxa de Geoparcs Europeus i la Universitat de l’Estat de Missouri (USA), valedors i estretament vinculats al Geoturisme, tot i que des de diferents punts de vista, que es van encarregar d’obrir el congrés amb les respectives conferències inaugurals. Entre els nombrosos assistents hi havia representants de Geoparcs i territoris de l’estat espanyol, Portugal i especialment Brasil, on s’hi estan desenvolupant gran nombre d’iniciatives.

Durant les jornades de conferències es van debatre aspectes cabdals sobre la visió dels diferents actors turístics involucrats respecte el geoturisme, les bones pràctiques i les experiències exitoses en geoturisme, treball en xarxa, etc. Fruit de les discussions en van sortir 6 punts claus resumits en la Declaració d’Arouca.

És interessant destacar com a partir del Congrés, el Sr. Jonathan Tourtellot, director del Centre pels Destins Sostenibles de National Geographic, va adaptar la seva definició de geoturisme, que abans excloïa la paraula geologia, i ara proposa d’incloure-la explícitament. L’entrada al seu bloc, a més, fa èmfasi en la seva descoberta amb la geologia i la nova implicació del concepte “geoturisme” visitant el Geoparc d’Arouca.

X CONFERÈNCIA DE GEOPARCS EUROPEUS

Durant els dies 16 a 20 de setembre de 2011 s’ha dut a terme al Geoparc de Gea Norvegica (Noruega) la X Conferència de Geoparcs Europeus. Aquesta conferència es celebra anualment, cada vegada en un Geoparc diferent de la Xarxa (European Geoparks Network, EGN), i serveix per posar en comú estratègies, projectes, activitats, etc. Aquestes oportunitats de treballar en xarxa constitueixen l’essència dels geoparcs i sovint s’estableixen col·laboracions de llarga durada que poden transformar-se en beneficis concrets per a cada territori.

Així com l’any passat el tema principal de la Conferència celebrada al Geoparc del Bosc Petrificat de Lesvos (Grècia) era “Aprenent del passat – Construint un futur sostenible”, enguany s’ha centrat en el tòpic “Sostenibilitat a través del coneixement. La comunicació als Geoparcs”. En les múltiples sessions es van poder escoltar conferències i presentacions sobre interpretació i comunicació en l’entorn dels Geoparcs, Geoturisme, educació i recerca, etc.

Aquesta conferència, oberta a tothom, va comptar amb la presència de multitud de territoris de tot el món que hi van assistir per presentar la seva candidatura, com ja havíem fet l’any anterior amb el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. Així doncs candidats del Brasil, Xina, Corea, Turquia, Islàndia i altres països d’Europa (Finlàndia, Itàlia, Holanda,...) van tenir l’oportunitat d’explicar els seus projectes i treballar amb els altres geoparcs per millorar-los de cara al pas final per esdevenir membre de ple dret de la Xarxa. Els quasi 250 participants fan constatar la bona salut dels geoparcs, que després de 10 anys d’existència es consoliden com una estratègia de desenvolupament local que dóna resultats contrastables, especialment en l’actual context de crisi.

Durant la reunió de Comitè la Xarxa Mundial de Geoparcs Nacionals, sota els auspicis de la UNESCO, es va aprovar la incorporació de nou nous territoris, pertanyents a 8 països, dos d’ells a Espanya. Aquesta Xarxa internacional compta actualment amb 87 geoparcs repartits en 27 països.

Una delegació del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central formada per Joan Vinyes, Conseller de Turisme del Consell Comarcal (impulsor del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), i Ferran Climent, director científic del Parc va assistir a la Conferència com a part del procés de candidatura cap a membre de la Xarxa Europea de Geoparcs.

OBJECTIU: SALVAR EL POTOSÍ

El passat més de juny va finalitzar a Bolívia una missió especial sol·licitada per la UNESCO a les famoses mines de Potosí (Bolívia), actualment Patrimoni Universal de la Humanitat, per avaluar l’estat de conservació i el risc geològic existent pels treballadors, el medi ambient i per la ciutat de Potosí, situada al peu de la muntanya. Al front del grup d’experts internacionals encarregats de realitzar aquest estudi hi ha el Dr. Josep Maria Mata-Perelló, catedràtic de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (UPC) i President del Consell Científic del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central.

El projecte que va constar de la visita i avaluació de l’estat del mític Cerro Rico de Potosí no va estar lliure de riscos pels integrants de l’expedició ja que al voltant d’aquest enorme jaciment de plata hi ha gran quantitat d’interessos contraposats que han comportat fortes tensions entre les parts implicades, fins i tot amb amenaces de boicot i segrest dels avaluadors de la UNESCO.

En aquest conflicte hi ha, per una banda les cooperatives de miners que treballen a les mines i que veien la missió de la UNESCO com un risc de cara a la conservació dels seus llocs de treball, així com una multinacional dels Estats Units amb interessos a la zona i que possiblement acabi sent nacionalitzada. En contraposició hi ha l’organització Centro Cívico defensora de la preservació del Cerro Rico.

Finalment, després de diverses reunions amb les parts, i a partir de les avaluacions realitzades es va aconseguir un principi d’acord que permetrà assentar les bases per les tasques que cal dur a terme per conèixer millor els riscos que afecten la muntanya, les mines i el medi ambient, aportar les solucions més indicades i assegurar d’aquesta manera una mineria sostenible que permeti la producció a la vegada que restaura les zones més danyades i conserva el Patrimoni centenari del Potosí.

Les mines del Potosí van començar a ser explotades intensament amb l’arribada dels conqueridors espanyols a mitjan segle XVI i han perdurat fins a l’actualitat. Si bé hi ha reserves encara per tres segles més al ritme d’explotació actual (500.000m³ de roca/any), l’extracció de forma desorganitzada ha creat zones amb grans esfondraments però també possibles riscos ambientals per causa de productes químics i basses de decantació resultat dels processos d’obtenció de la plata.

(Font de la informació: Dr. Mata-Perelló i Regió7)

Es concreten les dues primeres rutes turístiques per als futurs visitants

El Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central ha definit les dues primeres rutes turístiques per als futurs visitants. Es tracta d’un projecte que va agafant forma i que pretén redimensionar les potencialitats turístiques del territori aprofitant el seu patrimoni geològic. El patronat del parc s’ha reunit aquest matí al Museu de Geologia Valentí Masachs i ha presentat dos itineraris que esdevenen el primer reclam turístic del projecte del Geoparc.

Les rutes pretenen moure els futurs visitants per tota la comarca i aprofitar una part del flux de turistes que s’aturen a Montserrat per presentar-los una oferta atractiva que els permeti conèixer els espais d’interès geològic del territori. A través dels tríptics informatius que s’editaran i es podran consultar als Centres d’Acollida de Visitants s’explicarà què és el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central i s’orientarà el públic per fer les rutes en un o dos dies. Actualment ja es poden consultar un total de set plafons informatius en diferents espais inclosos a les rutes. Són panells pensats per als visitants que descriuen el projecte del geoparc amb els seus principals atractius, informacions d’interès i inclouen un mapa del territori.

De Montserrat a Moià
El primer recorregut proposa als visitants iniciar la visita a les Coves del Salnitre, aturar-se a les Muntanyes Russes de Sant Vicenç de Castellet i fer parada al Museu de Geologia Valentí Masachs. L’itinerari continuaria al Forn de Calç de Calders i acabaria al Parc de les Coves del Toll de Moià.

De Moià a Súria
Aprofitant la infraestructura existent la segona ruta començaria a les Coves del Toll, seguiria al Meandre de Calders i al Forn de la Calç. A Artés s’aturaria als Guixos i els altres punts d’interès serien els Aiguamolls de la Bòbila, de Santpedor, i a Súria inclouria la tectònica de Tordell i Mig-Món, les roques evaporítiques, el barri de Joncarets i el patrimoni miner del municipi.

ORIOL RIBA i ARDERIU

El passat dia 31 de maig de 2011 va morir el prestigiós geòleg Oriol Riba i Arderiu a l’edat de 87 anys. Llicenciat en Ciències Naturals i doctor en Geologia, fou investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques, becari a Wageningen (Holanda) i a Angers i Rennes (França) i catedràtic a la Universitat de Saragossa i a la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona, on fundà el Departament d’Estratigrafia i Geologia Històrica. Promotor de les especialitats de sedimentologia, geologia marina i geologia del petroli a la Universitat de Barcelona. Va fer recerca d’hidrocarburs al País Basc, a Navarra, a la Rioja i a la Catalunya Central; també a Guinea i al Sàhara i va investigar extensament en la conca terciària de l’Ebre i la serralada Ibèrica.

Va dirigir l’equip que va realitzar el Diccionari de Geologia, que representa un pas especialment rellevant per aquesta ciència a Catalunya, i fou coautor juntament amb Ferran Colombo, de "Barcelona: la ciutat Vella i el Poble Nou; assaig de geologia urbana". Era membre de l’Institut d’Estudis Catalans i del Consell de Protecció de la Natura de la zona volcànica d’Olot. També era membre fundador de l’Associació Internacional de Sedimentologia. Va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya l’any 1992.

Insistí en la importància de fer un esforç per transmetre i facilitar la comprensió de la geologia al públic en general i de la necessitat d’actuar amb interdisciplinarietat amb altres ciències properes a la geologia.

Va ser un dels grans pares de la Geologia del nostre país. Un mestre de mestres i també un gran lingüista de la geologia, educat pels grans escriptors Carles Riba i Clementina Arderiu.

Foto: En aquesta foto es pot veure el Dr. Riba (amb gorra) en un moment d'una sortida de camp (Foto: Xavier Cuello. Cedida per Nolasc Riba).