El projecte del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central es presenta formalment amb el suport del territori

El Mas de Sant Iscle ha estat l’escenari aquest migdia de la presentació formal del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central al territori. El projecte compta amb el suport dels diferents agents de la comarca i planteja aprofitar els recursos que ofereix el Bages per esdevenir un referent en el camp del geoturisme. El territori té identificats 46 punts d’interès ecològic i miner catalogats i classificats. A més, compta amb les Coves del Toll de Moià, les Coves del Salnitre de Collbató i el Museu de Geologia Valentí Masachs que ja funcionen com a centres d’acollida de visitants. En l’actualitat, el parc aspira a integrar-se a la xarxa europea de Geoparcs que avalua la UNESCO aquest proper mes de juny. Es tracta del primer i únic geoparc de Catalunya.

Edició de fullets informatius

Les dues rutes del Parc Geològic i Miner que s’han concretat fins al moment ja disposen dels primers materials informatius per facilitar-ne la seva divulgació. En aquest sentit, s’han editat fullets informatius de la ruta Les coves del parc i de l’itinerari El mar de la Catalunya Central. El primer recorregut s’inicia a Collbató (coves del Salnitre), continua a Manresa (museu de geologia i la Cova), s’atura a Calders (forn de calç) i acaba a Moià (coves del Toll). La segona ruta comença a Súria (Falla del Mig-Món i forn de guix), ressegueix els Aiguamolls de la Bòbila de Santpedor, fa parada a Artés, Calders (meandre) i també finalitza a Moià (coves del Toll).

Més material

En la presentació d’aquest migdia s’ha donat a conèixer la pàgina web del parc geològic que és activa i es pot consultar a l’adreça www.parcgeologic.cat, el logotip i la mascota. Tot plegat ajudarà a difondre el projecte. La presidenta del Consell Comarcal del Bages, Adriana Delgado, ha explicat que “és una aposta del territori que va més enllà de la comarca” i el conseller de l’àrea de Turisme, Joan Vinyes, ha comentat que “avui donem el tret de sortida al parc. La nostra és una aposta que vol sumar sinergies implicant el sector públic i el sector privat”. Vinyes ha afegit que “el parc ens permet donar una visió cohesionada del territori amb la voluntat d’aplicar un model de turisme sostenible donant valor als atractius que tenim”.

El Bages, comarca estratègica

El Bages presenta una geodiversitat important que ha fet que al llarg de la història els seus habitants hagin desenvolupat activitats relacionades amb els recursos naturals que han deixat un important patrimoni. La conca minera de Cardona-Súria constitueix un exemple excepcional de rellevància mundial de sedimentació de roques evaporítiques en un context tectònic dinàmic, així com una de les zones mineres de sals potàssiques més importants d’Europa. L’activitat minera ha deixat un nombre important de galeries, vies, casetes de miners i afloraments geològics de gran interès per al públic.

Més enllà de la minera, el territori compta amb singularitats excepcionals com les Coves del Toll i les Coves del Salnitre i els relleus actuals dels antics deltes de Montserrat i Sant Llorenç del Munt que conformen dos parcs naturals amb un paisatge molt particular.

Suport del territori

El projecte del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central compta amb el suport del teixit empresarial de la comarca dedicat al sector del turisme, format per més de 400 empreses i dels municipis que en formen part. Iberpotash també s’implica amb el geoparc amb el desenvolupament d’un projecte singular i innovador per fer realitat la creació d’un centre d’interpretació de la mineria de la potassa. El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, el Centre d’art i sostenibilitat El Forn de la Calç i el Centre d’Aprenentatge del Bages treballen en aquesta direcció.

Un sector preparat

El sector del turisme compta amb un ampli ventall de serveis i activitats gestionades pel teixit empresarial de la comarca. El Bages disposa de prop de 300 restaurants, 120 allotjaments (hotels, hostals, albergs i cases rurals), 36 empreses d’activitats de turisme actiu i cultural i una desena de museus i centres de visitants.

La porta del geoturisme

El geoturisme es perfila com una eina per al desenvolupament econòmic sostenible del territori esdevenint un reclam per atreure turistes. La indústria ha anat perdent pes al territori i el turisme obre la porta a nous creixements davant la conjuntura actual. Es poden crear noves oportunitats de negoci, dinamitzar les empreses turístiques del territori, crear nous llocs de treball i revaloritzar la identitat social i cultural de la comarca. El Bages té potencial per posicionar-se com a destinació turística amb una oferta diferenciada i de qualitat, tal i com avalen els procesoss d’auditoria i comprovació a què són sotmesos els geoparcs per part de la UNESCO. El geoparc permetria atraure visites d’investigadors i geòlegs, persones interessades en el geoturisme i un segment de turisme relacionat amb la formació (escoles i centres educatius d’arreu del món).

Contingut científic

El Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central té, en l’àmbit científic, unes línies d’actuació principals molt definides: fomentar la recerca, divulgar la geologia (ciència i territori) i l’art de la mineria, així com els seus beneficis i implicacions socials i mediambientals i la geoconservació del patrimoni geològic i miner. Per això compta amb un Consell Científic on hi són representades institucions rellevants en el camp de la recerca, divulgació i gestió de la geologia i la mineria Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que n’ostenta la presidència, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Universitat de Barcelona (UB), Institut Geològic de Catalunya (IGC), Col·legi de Geòlegs de Catalunya, Comissió de Patrimoni de la Sociedad Geológica de España (SGE), Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico y Minero (SEDPGYM), Camp d’Aprenentatge del Bages, Museu de Moià, així com un representant de l’empresa Iberpotash. La col·laboració d’aquests membres és de gran importància per al parc que pretén crear un centre de recerca.

Geoconservació

El parc compta amb un inventari dels principals espais d’interès geològic i miner. Aquesta eina, vital per la gestió, permet conèixer l’estat en què es troben els espais i organitzar-ne la seva conservació. La geoconservació es duu a terme mitjançant actuacions directes sobre el territori i també a partir de diferents accions de sensibilització a tots els nivells. Les accions de divulgació a escoles, col·lectius naturalistes, habitants del territori, així com la incorporació d’avisos i recomanacions d’ús dels espais en el material promocional, informatiu i interpretatiu que es realitzi al parc són altres eines valuoses per a la geoconservació.

Suport institucional

Institucions que han manifestat el seu suport i compromís amb el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central:

ü  Generalitat de Catalunya. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa

ü  Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació Serveis Territorials a la Catalunya Central

ü  Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

ü  Generalitat de Catalunya. Direcció General de Recerca

ü  Diputació de Barcelona. Àrea d’Espais Naturals

ü  Institut Geològic de Catalunya

ü  Instituto Geológico y Minero de Espanya

ü  Col·legi Oficial de Geòlegs de Catalunya

ü  Sociedad Española de Defensa del Patrimonio Geológico y Minero

ü  Sociedad Geológica de Espanya (SGE)

ü  Delegació Unesco Catalunya

ü  Consorci de Turisme del Cardener

ü  Consorci de Turisme del Moianès

ü  Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet

ü  Ajuntament de Collbató

ü  Ajuntament de Súria

ü  Ajuntament de Moià

ü  Ajuntament de Castellet

ü  Ajuntament de Cardona

ü  Ajuntament de Manresa

ü  Patronat de la Muntanya de Montserrat

ü  Cambra de Comerç de Manresa

ü  Camp d’Aprenentatge del Bages

ü  Iberpotash S.A

ü  Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

ü  Universitat de Barcelona (UB)

ü  Universitat politècnica de Catalunya (UPC )

ü  Gremi d’Hostaleria del Bages

ü  Associació de productors i elaboradors agroalimentaris del Bages

ü  Denominació d’Origen Pla de Bages

ü  Fundació Alícia

ü  Associació de Cuineres del Bages

ü  Centre Excursionista de la Comarca del Bages

ü  Escola Hoteleria Joviat

ü  Museu de Moià

ü  Museu de Geologia Valentí Masachs

El cicle de conferències de l'AEPECT s'atura a Manresa el 30 de març per parlar de geologia de manera didàctica

L'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa serà l'escenari del cicle de conferències que organitza l'AEPECT (Asociación Española para la Enseñanza de las Ciencias de la Tierra) que tracten la geologia des d'un punt de vista didàctic. El cicle s'aturarà a Manresa el proper 30 de març amb una conferència a càrrec de la doctora Amelia Calonge, de la Universidad de Alcalá de Henares i presidenta de l'AEPECT. Els geoparcs. Una forma alternativa d'ensenyar geologia, aquest és el títol de la intervenció que protagonitzarà Calonge.

La conferència tindrà lloc a la sala d'actes de l'EPSEM a partir de dos quarts de 8 del vespre i compta amb el suport del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. El cicle de xerrades començarà a mitjan febrer a Barcelona i continuarà a Lleida, Girona i Tarragona, abans de posar el punt i final a la capital del Bages.

Us esperem a tots i a totes!

Taller pràctic d'anàlisi i interpretació del paisatge (Anoia - Bages)

El paisatge és, segons defineix l’Observatori delPaisatge de Catalunya, “l’Àrea, tal i com la percep la població, el caràcter de la qual és resultat de la interacció de factors naturals i /o humans”.

A grans trets es pot dir que la geologia és qui disposa el material en brut, a vegades de forma violenta, que després els processos geològics s’encarregaran d’esculpir. Clima, vegetació, etc. van donant les pinzellades que configuren en cada moment el paisatge característic d’un territori determinat. L’ésser humà, amb la seva activitat, va polint l’obra dinàmica de la superfície terrestre.

La influència humana no sempre és o ha sigut del tot encertada i a voltes ha representat un autèntic impacte irreversible. Per conèixer millor el paisatge i evitar o minimitzar els impactes de les activitats antròpiques es ve desenvolupant els últims anys una normativa que regula les principals activitats que poden intervenir en el paisatge a la vegada que es realitzen els catàlegs del paisatge, les cartes del paisatge, etc. del nostre país.

COLGEOCAT, amb la col·laboració del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central i la Universitat Politècnica de Catalunya (Manresa), planteja aquest segon taller amb l'objectiu d'introduir als participants a nivell pràctic en el plantejament d'una avaluació del paisatge i desenvolupar al camp l'anàlisi del mateix.

El taller s'estructura en tres etapes, per l’Anoia i el Bages (en gran part per dins el propi territori del Parc Geològic i Miner), al llarg del matí del dissabte 4 de febrer en horari de 9 a 14:30 h.

El preu de l'assistència és de 40 € pels col·legiats de COLGEOCAT i de 60 € pels no col·legiats.

Inscripcions: si esteu interessats en assistir només cal que ens feu arribar la butlleta d'inscripció que trobareu AQUÍ i el comprovant de pagament (nº compte Caixa Catalunya: 2013 0010 92 0202286125) al correu electrònic info@colgeocat.org o bé al fax 933 250 506.

Estades de recerca al Parc Geològic i Miner

El Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central té, en l’àmbit científic, unes línies d’actuació principals ben definides: a) Fomentar la recerca, b) Divulgar la Geologia (ciència i territori) i l’art de la Mineria així com els seus beneficis i implicacions socials i mediambientals, i c) la Geoconservació del Patrimoni Geològic i Miner.

En el camp de la recerca i fruit de les relacions que ja s’han establert amb altres Geoparcs acaba de finalitzar una estada de recerca de dues estudiants romaneses de la Universitatea Babeş-Bolyai de Cluj-Napoca (Romania). La recerca s’ha fet a través d’un conveni amb el Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturalsde l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (UPC), Universitat vinculada al Parc Geològic i Miner que va acceptar realitzar-ne la tutoria sota la supervisió dels Drs. David Parcerisa i Josep Maria Mata-Perelló.

La recerca s’ha centrat sobretot en geomorfologia i l’ús dels elements més destacats, que formen part del patrimoni, com a recursos turístics, aprofitant l’experiència prèvia en aquests camps de les dues estudiants. En aquest sentit des del Parc es va fer una tasca d’acompanyament sobre el territori perquè poguessin conèixer els principals valors i elements amb els que poder treballar.

Durant l’estada les dues estudiants han participat, entre altres, al congrés de la Sociedad Española para la Defensadel Patrimonio Geológico y Minero (SEDPGYM) celebrat al Geoparc de Sobrarbe on han presentat ponències relatives a la seva activitat investigadora en el marc de la divulgació del Patrimoni Geològic i Miner a Romania.

Congrés Internacional de Geoturisme “Geotourism in action”, al Geoparc d’Arouca (Arouca, Portugal). 9-13 de novembre 2011

El concepte geoturisme és relativament nou però és un fenomen que està emergint amb força els últims anys.

No hi ha una definició clara sobre què implica i fins on abasta el geoturisme. Per segons quins autors el geoturisme es circumscriu al turisme que visita atraccions i destins vinculats a la geologia. Per altres, cada vegada més nombrosos, geoturisme implica una accepció més general i que, si bé parteix d’un territori amb un patrimoni geològic (i miner) d’especial rellevància, té en compte el territori en tots els seus aspectes (patrimoni natural, paisatge, patrimoni cultural, tradicions, elements històrics, identitat, etc.) així com un projecte de gestió territorial, econòmica i social, sostenible i que procuri per la millora de la qualitat de vida dels habitants del territori.

És en aquest sentit més ampli que s’han posicionat els Geoparcs i que és el pal de paller de la filosofia que mou aquesta Xarxa europea i global. Representants del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central, com a territori aspirant a Geoparc i a partir de la seva aposta clara per la projecció dels productes locals i el territori en el seu conjunt, han assistit al congrés per donar a conèixer el projecte.

El Congrés Internacional Geotourism in action s’ha presentat sota el lema d’Excel•lència i Innovació i amb els objectius principals de “Conèixer, Entendre i Valorar”. Es va dur a terme en el context d’un Geoparc europeu que ha apostat fort per aquest tipus de turisme i per tant un espai ideal per debatre sobre aquest temes. Nogensmenys actualment hi ha un creixent interès en totes les parts interessades vinculades al turisme: dels visitants als tour operadors passant per entitats locals, regionals, nacionals i internacionals.

El congrés va comptar amb la presència de representants de diferents organismes com Centre pels Destins Sostenibles de National Geographic, la Xarxa de Geoparcs Europeus i la Universitat de l’Estat de Missouri (USA), valedors i estretament vinculats al Geoturisme, tot i que des de diferents punts de vista, que es van encarregar d’obrir el congrés amb les respectives conferències inaugurals. Entre els nombrosos assistents hi havia representants de Geoparcs i territoris de l’estat espanyol, Portugal i especialment Brasil, on s’hi estan desenvolupant gran nombre d’iniciatives.

Durant les jornades de conferències es van debatre aspectes cabdals sobre la visió dels diferents actors turístics involucrats respecte el geoturisme, les bones pràctiques i les experiències exitoses en geoturisme, treball en xarxa, etc. Fruit de les discussions en van sortir 6 punts claus resumits en la Declaració d’Arouca.

És interessant destacar com a partir del Congrés, el Sr. Jonathan Tourtellot, director del Centre pels Destins Sostenibles de National Geographic, va adaptar la seva definició de geoturisme, que abans excloïa la paraula geologia, i ara proposa d’incloure-la explícitament. L’entrada al seu bloc, a més, fa èmfasi en la seva descoberta amb la geologia i la nova implicació del concepte “geoturisme” visitant el Geoparc d’Arouca.

X CONFERÈNCIA DE GEOPARCS EUROPEUS

Durant els dies 16 a 20 de setembre de 2011 s’ha dut a terme al Geoparc de Gea Norvegica (Noruega) la X Conferència de Geoparcs Europeus. Aquesta conferència es celebra anualment, cada vegada en un Geoparc diferent de la Xarxa (European Geoparks Network, EGN), i serveix per posar en comú estratègies, projectes, activitats, etc. Aquestes oportunitats de treballar en xarxa constitueixen l’essència dels geoparcs i sovint s’estableixen col·laboracions de llarga durada que poden transformar-se en beneficis concrets per a cada territori.

Així com l’any passat el tema principal de la Conferència celebrada al Geoparc del Bosc Petrificat de Lesvos (Grècia) era “Aprenent del passat – Construint un futur sostenible”, enguany s’ha centrat en el tòpic “Sostenibilitat a través del coneixement. La comunicació als Geoparcs”. En les múltiples sessions es van poder escoltar conferències i presentacions sobre interpretació i comunicació en l’entorn dels Geoparcs, Geoturisme, educació i recerca, etc.

Aquesta conferència, oberta a tothom, va comptar amb la presència de multitud de territoris de tot el món que hi van assistir per presentar la seva candidatura, com ja havíem fet l’any anterior amb el Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. Així doncs candidats del Brasil, Xina, Corea, Turquia, Islàndia i altres països d’Europa (Finlàndia, Itàlia, Holanda,...) van tenir l’oportunitat d’explicar els seus projectes i treballar amb els altres geoparcs per millorar-los de cara al pas final per esdevenir membre de ple dret de la Xarxa. Els quasi 250 participants fan constatar la bona salut dels geoparcs, que després de 10 anys d’existència es consoliden com una estratègia de desenvolupament local que dóna resultats contrastables, especialment en l’actual context de crisi.

Durant la reunió de Comitè la Xarxa Mundial de Geoparcs Nacionals, sota els auspicis de la UNESCO, es va aprovar la incorporació de nou nous territoris, pertanyents a 8 països, dos d’ells a Espanya. Aquesta Xarxa internacional compta actualment amb 87 geoparcs repartits en 27 països.

Una delegació del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central formada per Joan Vinyes, Conseller de Turisme del Consell Comarcal (impulsor del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), i Ferran Climent, director científic del Parc va assistir a la Conferència com a part del procés de candidatura cap a membre de la Xarxa Europea de Geoparcs.

OBJECTIU: SALVAR EL POTOSÍ

El passat més de juny va finalitzar a Bolívia una missió especial sol·licitada per la UNESCO a les famoses mines de Potosí (Bolívia), actualment Patrimoni Universal de la Humanitat, per avaluar l’estat de conservació i el risc geològic existent pels treballadors, el medi ambient i per la ciutat de Potosí, situada al peu de la muntanya. Al front del grup d’experts internacionals encarregats de realitzar aquest estudi hi ha el Dr. Josep Maria Mata-Perelló, catedràtic de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (UPC) i President del Consell Científic del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central.

El projecte que va constar de la visita i avaluació de l’estat del mític Cerro Rico de Potosí no va estar lliure de riscos pels integrants de l’expedició ja que al voltant d’aquest enorme jaciment de plata hi ha gran quantitat d’interessos contraposats que han comportat fortes tensions entre les parts implicades, fins i tot amb amenaces de boicot i segrest dels avaluadors de la UNESCO.

En aquest conflicte hi ha, per una banda les cooperatives de miners que treballen a les mines i que veien la missió de la UNESCO com un risc de cara a la conservació dels seus llocs de treball, així com una multinacional dels Estats Units amb interessos a la zona i que possiblement acabi sent nacionalitzada. En contraposició hi ha l’organització Centro Cívico defensora de la preservació del Cerro Rico.

Finalment, després de diverses reunions amb les parts, i a partir de les avaluacions realitzades es va aconseguir un principi d’acord que permetrà assentar les bases per les tasques que cal dur a terme per conèixer millor els riscos que afecten la muntanya, les mines i el medi ambient, aportar les solucions més indicades i assegurar d’aquesta manera una mineria sostenible que permeti la producció a la vegada que restaura les zones més danyades i conserva el Patrimoni centenari del Potosí.

Les mines del Potosí van començar a ser explotades intensament amb l’arribada dels conqueridors espanyols a mitjan segle XVI i han perdurat fins a l’actualitat. Si bé hi ha reserves encara per tres segles més al ritme d’explotació actual (500.000m³ de roca/any), l’extracció de forma desorganitzada ha creat zones amb grans esfondraments però també possibles riscos ambientals per causa de productes químics i basses de decantació resultat dels processos d’obtenció de la plata.

(Font de la informació: Dr. Mata-Perelló i Regió7)